(la Vall de Laguar, Marina Alta)
(ort trad: Alauar) Parròquia, centrada al poble de Campell, que dóna nom al municipi.
La serra de Laguar, que separa la vall pel sud de la vall de Pop, culmina al penyal de Laguar (832 m alt).
Antic nom del poble de la Vall d’Alcalà.
(ant: Benissadevi) Llogaret, al sud de la ciutat, prop del límit amb el terme de Gata de Gorgos, parròquia de la qual depèn la seva església.
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Despoblat, a la sortida de l’estret d’Ísber, profund congost per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d’una conca de 57 km2 i té uns recursos eventuals d’11 hm3; en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d’altura.
L’antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva.
Nom que pren el riu Girona en el sector de congost que va des de la sortida de la vall d’Ebo fins al pantà d’Ísber
Espai natural protegit. Cap de la costa, constituït per un alt penyal (332 m alt) calcari unit a terra per un istme d’1 km de longitud.
Situat a la Costa Blanca, entre el cap de Moraira i el de Toix, que tanca pel nord la raconada de Calp.
Enllaç web: Parc Natural del Penyal d’Ifac
Llogaret, al peu del penyal (332 m alt), que avança en forma de peduncle angulós al litoral; el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el nord-oest i el sud, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost.
Al suau coster del nord hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana (des del segle V aC) i d’altres restes ibèriques i medievals.
La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d’una factoria de garum (banys de la Reina). Modernament s’ha redossat un petit port al costat oest i unes drassanes de certa importància.
Colònia grega del segle VI aC, fundada a Dénia o a la seva rodalia.
Se’n té notícia per Estrabó i Avilé, per bé que manquen evidències arqueològiques de la seva existència.
A la destrucció de la Fòcida a mans dels perses es va convertir en colònia de Massàlia.
(Dénia / Xàbia / Teulada, Marina Alta)
Massís muntanyós (332 m alt), que forma la paret oriental del coll de Gata, al curs del barranc de Teulada, i domina la confluència d’aquest amb el riu de Gorgos.
És termenal dels tres municipis.
Llogaret, situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l’illa del Descobridor.
Ha esdevingut un important centre turístic.
Dades dels Països Catalans 