Cala de la costa, prop del terme de Calp, on ha sorgit una important nucli turístic.
Hi ha un embarcador.
Fustera, cala de la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Marina Alta
Francs, els -Marina Alta-
Caseria, prop de Miraflor. El 1960 tenia 22 habitatges disseminats.
Fossa, platja de la
Platja de la costa, al nord del penyal d’Ifac.
Forna -Marina Alta-
Poble, uns 3 km al nord-est del poble, al peu d’un turó coronat per les ruïnes d’un antic castell.
Abans del 1920 formava municipi independent. L’església parroquial (Sant Bernat) havia depès de la de Vilallonga de la Safor.
Era lloc mixt de moriscs (35 focs el 1609) i cristians. Fou centre de la baronia de Forna.
Foradada, serra de la penya
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Alineació muntanyosa que separa la vall de Gallinera de la vall d’Alcalà. Culmina al penyal Gros (861 m alt).
Als seus vessants hi ha les ruïnes de l’antic castell de Benissili.
Fontilles
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Sanatori, a l’est de Campell, dedicat a acollir leprosos, de caire benèfic. Fou fundat pel jesuïta Carles Ferris el 1909, i l’orde ha continuat dirigint-lo.
És una de les institucions benèfiques més populars del País Valencià.
Entorn seu s’ha format un nucli de població.
Fontblanca, barranc de la
(la Vall d’Alcalà, Marina Alta)
Nom que rep la capçalera del riu Girona.
Fontanella
Caseria, a l’esquerra del riu de Gorgos, aigua amunt de la vila.
Fontana, torre de la -Marina Alta-
Antiga torre de defensa de la badia de Xàbia, damunt el cap de la Fontana, que tanca per ponent la cala de la Fontana, prop del parador nacional de Xàbia.
Fleix
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
(o Alfleix) Poble (437 m alt) i cap del municipi, a la dreta i damunt del barranc de l’Infern, capçalera del riu Girona. La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén. Hi havia hagut un castell.
Era de la jurisdicció dels ducs de Gandia. Fou un lloc de moriscs del terme de Laguar, dins la fillola d’Oliva.
Dades dels Països Catalans 