Serra que tanca pel sud la vall de Pego, a llevant de la serra del Cavall.
Gellibre, serra de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Marina Alta (geo)
Gallinera, serra de -Marina Alta / Safor-
(Marina Alta / Safor)
Alineació muntanyosa, entre la serra de la Safor, a l’oest, i la de Mestalla, a l’est, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera. Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera.
A l’extrem oriental de la serra, a 476 m alt, s’alça el castell de Gallinera, un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I. La jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual (la Vall de Gallinera).
L’antiga parròquia de Gallinera comprenia, a la fi del segle XVI, les valls de Gallinera, d’Ebo i d’Alcalà, però fou subdividida per l’arquebisbe de València Juan de Ribera.
Gallinera, rambla de -País Valencià-
(Safor / Marina Alta)
Riera que, formada per diversos barrancs, recorre uns 24 km des dels estreps meridionals de la serra de la Safor fins que desapareix, abans d’arribar al mar, en una plana al·luvial entre la serra de Gallinera i la de Mestalla.
Forma la vall de Gallinera, solcada longitudinalment per la rambla, entre les serres d’Almirall i de Gallinera. Hi ha vuit pobles que formen el municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
Ebo, serra d’
Serra, situada a l’est de la serra de Mariola, amb inclinació cap al sud.
Limita al nord per una falla amb la Vall d’Ebo, que forma la conca del riu Girona.
Té una altura màxima de 945 m.
Cavall, serra del -Marina Alta-
Serra (711 m alt) que, juntament amb la serra de Segàrria, separa la vall d’Ebo i les marjals de Pego de la vall de Laguar i el pla de Dénia.
El Girona n’ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llengües argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges: les del barranc de l’Infern, que la separa de la serra d’Ebo, obert entre la vall d’Ebo i la de Laguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia.
Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la vall de Gallinera.
Bèrnia, serra de
Alineació subbètica, amb orientació oest-est. Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar (7 km des del coll de Bèrnia, depressió de 827 m alt) i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat.
És constituïda essencialment per calcàries juràssiques, que configuren espadats de fins prop de 300 m, com la gorja espectacular del Mascarat. Culmina al puig de Bérnia (1.128 m alt).
Focus de la rebel·lió dels moriscos del País Valencià (1526). Felip II féu reconstruir (1570) l’antiga fortificació de Bèrnia per tal d’aïllar-los.
Alfaro, serra d’
(Comtat / Marina Alta)
(o del Faro o de Bitla) Alineació muntanyosa, dirigida de sud-oest a nord-est.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al sud, del de Tollos, al nord (Comtat); la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al nord pel curs del barranc de Malafí.
El punt culminant (1.165 m alt) es troba dins el terme de Tollos.
Alberca, barranc de l’
Curs d’aigua intermitent que neix a Benidoleig i rega als termes d’Alcanalí i Pedreguer, al nord de la serra del castellet d’Aixa.
Després de passar per Ondara, desguassa directament a la Mediterrània dins el terme de Dénia, a uns 2 km a l’est del riu Girona.
Dades dels Països Catalans 