(Mataró, Maresme)
Veïnat i antic lloc del municipi, situat al vessant meridional de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta el segle XVI, i de Sant Miquel de Mata, més avall, restaurada el segle XIV, que donà nom a l’antiga població.
Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata, dit també castell d’Onofre Arnau o de Mataró.
Entre les masies destaca Can Tria de Mata, amb una notable torre renaixentista.
(Montgat, Maresme)
Barri, prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
La pesca és activitat tradicional. És centre d’estiueig. Hi ha localitzades importants indústries químiques, entre d’altres.
Té estació (estació de Montgat) del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró.
(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme)
Santuari en ruïnes, prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda.
Segons tradició, fou convent de templers; però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates (1340), renovada el 1746.
(Mataró, Maresme, 23 juliol 1936 – gener 1939)
Diari en català. Fou continuació del “Diari de Mataró” i canvià el nom en passar al Comitè Local Antifeixista la impremta de l’antic diari.
Dirigit per Julià Gual, hi col·laboraren J. Peiró, J. Cases i Busquets, S. Lleonart, etc.
(Catalunya)
Sector de la costa del Principat, al nord-est de la ciutat de Barcelona, per oposició a costa de Ponent.
Ha donat nom al Maresme i a la zona de marina de la Selva fins a Sant Feliu de Guíxols.
(Maresme)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Montalt.
(Maresme)
Nom popular, adoptat el 1937 per al municipi de Sant Andreu de Llavaneres.
Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia, a la confluència del torrent de la Llàntia amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sortí en el decenni dels anys 1950, però no tingué entitat fins els 1960. De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal.
Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts: la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou.
(Mataró, Maresme, 1981 – )
Revista multilingüe, especialitzada en arqueologia.
Editada pel museu de Mataró amb la finalitat de donar a conèixer estudis d’arqueologia de la comarca del Maresme.
Fins al 2019 ha publicat vint números, alguns dels quals són monogràfics.
(Mataró, Maresme)
Nom de la ciutat romana que correspon a l’actual Mataró.
Dades dels Països Catalans 