(Catalunya, 1946)
Mite literari, creat per Salvador Espriu, a partir del seu llibre Cementiri de Sinera (1946).
Amaga la lectura (invertida) d’Arenys (de Mar), el món de la qual presenta subjectivament sublimat.
Sinera
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Maresme
Sellecs, turó de
(Òrrius, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
(o de Céllecs) Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral, el més alt a ponent de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels dos municipis.
És coronat per les restes d’un poblat ibèric.
Santes, Missa de les
(Mataró, Maresme, 27 juliol 1848)
Missa per a solistes, cor i orquestra, composta per Manuel Blanch i Puig en honor de les santes Juliana i Semproniana, patrones de Mataró.
Obra extensa i profundament influïda per l’òpera italiana (especialment per Donizetti), aviat fou tradicional d’interpretar-la per la festa de les santes (27 juliol), tradició que el papa Pius X autoritzà que continués (1907), malgrat la seva reforma de la música litúrgica.
Ha estat enregistrada en disc (1966).
Santa Margarida del Viver
(Cabrera de Mar, Maresme)
Antiga església, vora la costa.
És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià; l’actual dedicació ja consta el 1258. El 1350 hi havia una comunitat de donades. Al començament del segle XX encara s’hi celebrava un aplec.
Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge.
Santa Florentina, castell de
(Canet de Mar, Maresme)
Nom donat a l’antiga casa aloera de Canet, quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, féu refer-la i ampliar-la notablement.
Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900.
El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent; hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat (Urgell). S’hi conserva una notable col·lecció d’art antic.
Sant Simó
(Mataró, Maresme)
Santuari, a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó (o riera de Valldeix).
Construït el segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia. El 1936 desaparegueren els notables ex-vots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant; fou restaurada el 1951.
Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó, edificat per la part de ponent.
Procedeix dels ex-vots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró.
Sant Pere de Riu
(Tordera, Maresme)
Poble, al sector del terme al sud del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà; prop del límit amb el terme de Pineda.
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial (Sant Pere).
Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà.
Sant Mateu, serra de
(Teià i Vilassar de Dalt, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)
Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.
S’estén entre els tres municipis, amb les altituds màximes al turó de Lledó (496 m), l’església de Sant Mateu, que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt (490 m) i el proper turó de Sant Mateu (500 m).
Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada.
Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar (rieres de Premià, de Teià) i les que aflueixen al Mogent (de Vallromanes, la més important; d’Ardenya o de Vallmanya).
Sant Genís de Palafolls
(Palafolls, Maresme)
Poble i antic cap del municipi, situat al sud del terme, a l’oest de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI. Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo, formà part del terme del castell i baronia de Palafolls. Fou coneguda també als segles XII-XIII per Sant Genís de Vivelles. En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar (o Vilanova de Palafolls) fins el 1559.
Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones (segle XIV), procedent del castell de Palafolls.
Dins el terme es conserva encara la capella de Sant Pere de Vivelles.
Sant Cristòfol de Cabrils
(Cabrils, Maresme)
Església del veïnat del Sant Crist.
És de construcció pre-romànica (és esmentada ja l’any 1037), probablement damunt una vil·la romana. Fou reformada el segle XIII i el XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu. Fins al segle XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar.
Dos retaules, un del segle XVI i un altre del segle XVII, es troben, des del 1936, al Museu Municipal de Mataró.
Dades dels Països Catalans 