Arxiu d'etiquetes: Maresme

Tiana (Maresme)

23 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,95 km2, 136 m alt, 8.645 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral mediterrani, al límit amb el Barcelonès, als vessants de la Serralada Litoral (la Conreria, 413 m alt), al nord-est de Barcelona. El terme és drenat per diversos torrents que desguassen directament al mar.

L’activitat agrícola és troba en regressió davant la intensa urbanització; petites extensions dedicades al conreu de vinya, cereals i flors. És tradicional la indústria tèxtil i pren cada cop més importància la indústria de la construcció, aquesta última, beneficiada per les diverses urbanitzacions i segones residències que s’hi troben. Gran part de la població treballà a l’àrea industrial de Barcelona, ciutat d’on depèn la seva àrea comercial.

El poble és al peu dels vessants muntanyosos; l’església parroquial és de la fi del segle XIX.

El municipi comprèn, també, el santuari de la Mare de Déu de l’Alegria, can Sant-romà, amb restes d’una vil·la romana, la cartoixa de Montalegre i l’antic monestir de la Conreria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Teià (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,63 km2, 128 m alt, 6.333 h (2017)

0maresme(o Taià)  Situat al sector interior de la comarca; accidentat pels vessants sud-occidentals de la serra de Sant Mateu i pels vessants de la serralada de Marina, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Comprèn gairebé tota la vall de la riera de Teià i la petita serra de Teià (254 m alt).

Agricultura amb conreus de secà (vinya, cereals), que dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Indústria tèxtil tradicional. Nucli tradicional d’estiueig, d’ençà que a principi del segle XX es convertí en centre d’atracció turística. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

La vila és a la vora de la riera de Teià; església parroquial de Sant Martí, de finals del segle XVI; es conserven algunes cases pairals.

Dins del terme hi ha diverses urbanitzacions i molts nuclis de població com les Delícies, les Nogueres, el Paradís o Santa Fe.

A la marina de Teià es formà el nucli del Masnou, que s’independitzà municipalment el 1825.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santromà, can

Deixa un comentari

(Tiana, Maresme)

(o can Sentromà)  Important masia, situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre. L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del segle I aC. Correspon bàsicament a un casal gòtic dels segles XV i XVI, ampliat els segles successius. La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008.

La família Santromà consta des del segle XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal.

Al segle XIX fou transformat en casal modernista. Una tempesta posà (1934) al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions. Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà, inicià les excavacions, que han portat a descobrir quatre vil·les romanes sobreposades i restes de la primitiva capella, amb pintures romàniques de la fi del segle XI.

Un escollit mobiliari, una biblioteca especialitzada de temes arqueològics i d’història local i un taller d’estudi i exposició de les troballes arqueològiques romanes i posteriors, complementen aquest important conjunt monumental.

Santa Susanna (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 12,63 km2, 10 m alt, 3.352 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny pla, només accidentat pels últims contraforts orientals de la serra del Montnegre, a la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles i desguassa a la mar. El sector més septentrional és cobert en part de boscs de pins i alzines i de matollar.

Al sector pla, pròxim a la costa, s’alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són, al secà, els cereals i, al regadiu, les patates i les hortalisses. Indústria turística i segones residències. Àrea comercial de Calella. Població en ascens.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Susanna.

El municipi comprèn, a més, la capella del Sant Crist de Balasc, quatre torres de defensa del segle XVI i el santuari marià de Gràcia (segle XVIII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Escola

Sant Vicenç de Montalt (Maresme)

9 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,05 km2, 143 m alt, 6.272 hab (2017)

0maresme(o Sant Vicenç de Llavaneres)  Situat al litoral, accidentat per la serra del Corredor, al peu del cim del Montalt (594 m alt).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i hortalisses. Indústria del sector terciari (turisme). Creixent funció de lloc de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

El poble és a banda i banda de la riera de Sant Vicenç. L’església parroquial de Sant Vicenç, gòtica-renaixentista, fou consagrada el 1601, els notables retaules de l’altar major foren destruïts el 1936. Turisme massificat al barri de les Ànimes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sant Pol del Maresme

3 Respostes

(Sant Pol de Mar, Maresme)

Monestir benedictí i després cartoixa, situat a la vila, en un petit promontori, on resta encara una antiga església fortificada, d’absis romànic i nau renovada, construïda sobre els basaments d’una edificació romana i paleocristiana.

El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels. El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer.

El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan segle XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs; per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat (torre de Sant Pau).

L’actual església fou bastida a la darreria del segle XI, probablement pels lerinencs. Es convertí en priorat fins que el 1263 els monjos de Lerins abandonaren el monestir i el vengueren a Guillem de Montgrí, sagristà de Girona, juntament amb el castell, la vila i els territoris.

Aquest el 1269 els cedí als cartoixans d’Escaladei perquè hi fundessin un priorat amb 14 comunitaris, que s’hi instal·là amb la protecció dels vescomtes de Cabrera, i reberen dues butlles papals de confirmació de béns i privilegis del 1282 i el 1288.

El monestir fou un centre cultural important, d’on el rei Martí I tragué els llibres per a la cartoixa valenciana de Valldecrist, i que tingué un petit scriptorium, però, arran de les freqüents topades amb els Cabrera, el 1415 el papa Benet XIII autoritzà la incorporació de Sant Pol al nou monestir de Montalegre, fundat pels cartoixans de Vallparadís de Terrassa. A Sant Pol restà part de la comunitat, que es fusionà definitivament entre els anys 1431 i 1433.

El 1434 els cartoixans vengueren el monestir de Sant Pol al vescomte de Cabrera, després de vèncer l’oposició de l’Almoina del Pa de Girona, que en pretenia el domini per una clàusula del fundador Guillem de Montgrí.

Sant Pol de Mar (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,53 km2, 15 m alt, 5.062 hab (2017)

0maresme(o Sant Pol de la Marina)  Situat al litoral, tocant a la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol, que desguassa a ponent de la població. El territori és accidentat al nord-est pels contraforts de la serra del Montnegre, on hi ha boscs de pins i d’alzines i matollar.

L’activitat turística i la funció del municipi com a centre d’estiueig han fet disminuir considerablement l’agricultura; al secà s’hi cultiva vinya, llegums i cereals, i el regadiu es destinat a horta (tenen gran anomenada els maduixots), patates, farratges i arbres fruiters. Indústria tèxtil i de la construcció. Pesca en recessió. Àrea comercial de Calella.

pobl_sant_polDes de finals del segle XIX i inicis del XX fou lloc d’estiueig dels barcelonins i s’hi bastiren algunes torres; la funció residencial ha continuat i s’ha incrementat amb el turisme.

La vila és a la costa, entre la desembocadura de la riera del seu nom i els vessants de la muntanyeta de Sant Pau, presidida per l’església de l’antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme, al voltant del qual s’anà formant la població. L’església parroquial de Sant Jaume és d’estil gòtico-tardana. Ermita romànica de Sant Pau; cases modernistes.

Durant la Guerra de Successió la població fou incendiada (1713) per les tropes borbòniques i durant la Guerra del Francès fou incendiada l’antiga església del monestir.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira Alternativa – Escola Hoteleria i Turisme – Club Nàutic

Sant Iscle de Vallalta (Maresme)

5 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 17,77 km2, 129 m alt, 1.295 hab (2017)

0maresmeSituat a l’interior de la comarca, accidentat pels vessants meridionals de la serra del Montnegre, a la vall de capçalera de la riera de Vallalta o de Sant Pol, que formen diversos barrancs. Boscs de pins, alzines i castanyers.

Han desaparegut la vinya i els conreus de secà. L’economia és basa en l’agricultura de regadiu; els conreus principals són els d’horta i els maduixots. Indústria tèxtil cotonera i de la construcció. La funció de centre d’estiueig i segona residència s’ha incrementat els darrers anys. Àrea comercial de Calella.

El poble és a l’esquerra de la riera de Vallalta. L’església parroquial, esmentada ja a la fi del segle XI, és de construcció moderna.

Dins el seu terme parroquial, al lloc dit la vall de Canet i Romeguera, sorgí el nucli que havia d’esdevenir Canet de Mar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Cebrià de Vallalta (Maresme)

2 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 15,68 km2, 71 m alt, 3.310 hab (2017)

0maresmeSituat a l’interior de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Montnegre, a l’esquerra de la riera de la Vallalta, a la qual desguassen alguns torrents afluents. Una bona part del territori és coberta de boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers.

La principal activitat econòmica és l’agricultura: els conreus més estesos són els de cereals, hortalisses, llegums, fruites i vinya. Ha adquirit importància la funció d’estiueig i de segona residència. Àrea comercial de Calella. Població en ascens.

El poble es centrat per la parròquia de Sant Cebrià (esmentada ja al segle X). És notable el casal de can Coris, d’estil gòtic tardà (segle XV).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 11,83 km2, 114 m alt, 10.758 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny gairebé pla, només accidentat per la serra del Corredor, a la vora de la riera de Llavaneres i al nord de Mataró.

L’economia es basa en l’agricultura i en la indústria. Els conreus més estesos són els de llegums, patates, hortalisses, fruiters i vinya. Hi té importància la floricultura. Indústria tèxtil, derivada de la fusta i de la construcció. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

La vila és al peu del sector muntanyós, al nord de la qual hi ha l’església Vella, la qual sembla que ja existia a les acaballes del segle X, segons antics documents. Nova església parroquial de Sant Andreu (segle XVI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Biblioteca