(Palma de Mallorca, 1921 – 1936)
Anuari en català. Publicat per l’Associació per la Cultura de Mallorca. Cada volum contenia el calendari de l’any i una miscel·lània de treballs literaris, més en vers que no en prosa.
Al del 1924 es començà a publicar una crònica de les activitats culturals, i al del 1931, també d’activitats polítiques.
Hi van col·laborar la majoria dels escriptors baleàrics i molts del Principat.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió i antiga població, situada a la vall d’Almallutx, capçalera del torrent del gorg Blau. El morro d’Almallutx (1.040 m alt) domina aquesta vall pel sud.
Hi ha un important jaciment del que fou el darrer assentament islàmic durant la conquesta de Mallorca.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antiga alqueria i sector de l’horta, vora la badia i prop del terme d’Alcúdia.
Grup de possessions i antic llogaret, situat al clot d’Almadrà, vall situada al sud del puig d’es Tossals Verds i drenada pel torrent d’Almadrà (curs d’aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s’escola entre els puigs de s’Alcadena i de sa Creu.
(Palma de Mallorca, 16 maig 1841 – 17 juny 1848)
Setmanari romàntic. Dirigit per Joan Guasp i Pujol.
Publicà textos de creació i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc.
(Mallorca)
Un dels dotze districtes en que era dividida l’illa a l’època musulmana.
Després de la conquesta cristiana, fou dividit entre les parròquies de Sant Juan de Muro i de Santa Margarida de Muro (que corresponen als actuals municipis de Muro de Mallorca i de Santa Margalida).
s’Algar (Felanitx, Mallorca Migjorn) Cala de la costa oriental, al nord de Portocolom.
s’Algar (Andratx, Mallorca Tramuntana) Cala de la costa occidental, al nord de Sant Elm, enfront de sa Dragonera. Darrerament, als seus voltants han estat edificades nombroses cases d’estiueig.
Municipi de Mallorca Pla (Illes Balears): 89,78 km2, 201 m alt, 5.354 hab (2014)
Situat al sud-est d’es Pla, s’enfila, al sud, pels massissos de Randa i de Galdent, on abunden les pinedes i les garrigues.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà, complementada pel regadiu, que es redueix a alguns horts, i la ramaderia bovina i ovina.
La vila, situada al centre del terme, s’aixeca a l’indret d’una antiga alqueria islàmica.
El municipi comprèn els pobles de Randa i de Pina, l’antiga parròquia de Castellitx, actualment santuari de la Pau, i el caseriu de Punxuat. Al puig de Randa es troben els santuaris de Cura i de Sant Honorat.
Enllaç web: Ajuntament
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al peu de la serra d’Alfàbia.
Hi ha els interessants jardins d’Alfàbia, declarats “jardins artístics” el 1954, que són un exemple de diferents estils -àrab, italià i anglès-, i se’n destaquen els jocs d’aigua.
(Vilafranca de Bonany, Mallorca Pla)
Possessió, situada al sud-oest de la vila, a la dreta del torrent de Boscana.
Era una alqueria que havia pertangut a la baronia de Sant Martí d’Alenzell.
Dades dels Països Catalans 