(Palma de Mallorca, Mallorca, 1300-14 – )

Castell d’estil gòtic, situat al cim d’un turó que domina la badia de Palma. Començat vers el 1300 per encàrrec de Jaume II de Mallorca, sota la direcció de l’arquitecte Pere Salvà, fou pràcticament acabat el 1311, amb gran unitat d’estil.

Residència d’estiu dels reis de Mallorca, fou pres per Pere III el Cerimoniós el 1343, i el 1349 serví de presó als resistents mallorquins. Joan I el Caçador hi residí alguns mesos, el 1395, fugint de la pesta de Barcelona. Martí I l’Humà concedí la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa el 1408.

Pel juliol de 1521, durant les Germanies, s’hi refugiaren alguns aristòcrates i altres persones contràries al moviment; la multitud, dirigida per Pasqual Rosselló, s’apoderà de la fortalesa i donà mort als defensors, entre ells l’alcaid Pere de Pacs.

Lleugerament modificat al segle XVI. Des del 1717 tingué guarnició militar i esdevingué presó política i militar (Jovellanos hi estigué pres del 1802 al 1808, i el 1817 hi fou afusellat el general liberal Luis Lacy).

Planta original en cercle, flanquejat per tres torres semicirculars i una altra d’aïllada, més gran i circular, unida al conjunt per un arc elevat i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l’Olla. El pati d’armes, molt ampli, també circular, de dos pisos, amb arcs de mig punt la baixa i d’arcs apuntats l’alta. Envoltant la galeria hi ha les dependències; sobresurt la capella, amb reixes i ceràmica mudèjar.

Cedit per l’estat a l’ajuntament (1931), des del 1932 acull el museu municipal d’art i història local, que conté, entre altres peces, la col·lecció de marbres del cardenal Antoni Despuig i bronzes i ceràmiques prehistòrics.

Enllaç web: Castell de Bellver