(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l’antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s’engorja fins que s’uneix, a s’Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis.
Hi ha estat construïda una resclosa.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 41,60 km2, 223 m alt, 2.016 hab (2014)
(ant: Perpunyent) Situat al sector oest de l’illa, al peu del puig de Galatzó, a la serra de Tramuntana, al nord-oest de Palma de Mallorca; els termes de Banyalbufar i d’Estellencs la separen de la costa.
La població viu de l’agricultura; hi ha conreus de regadiu per al consum local; els de secà es destinen a cereals i llegums; a més, s’hi conreen oliveres, garrofers i ametllers. Ramaderia. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila és al centre de la vall de Puigpunyent; església parroquial de Santa Maria (segle XVIII).
El municipi comprèn, a més, el poble de Galilea i l’antic poble de Superna. El terme formà part de la baronia d’Andratx.
Enllaços web: Ajuntament – Escola Puig de na Fàtima
Cap de la costa, situat on comença a obrir-se la badia de Palma de Mallorca, al sud-est d’aquesta ciutat.
A uns 3 km vers l’interior hi ha la possessió d’es Cap Blanc; on el 1587 fou bastida la torre d’es Cap Blanc, cònica.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 86,91 km2, 161 m alt, 5.369 hab (2014)
Situat al sud-est des Pla, a l’est de Palma de Mallorca.
S’hi conrea gran part del terme municipal; la resta de la superfície no urbanitzada està ocupada per màquia de garrofer, pinedes i alzinars. Agricultura de secà, amb conreus d’ametllers, garrofers i altres arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Pedreres, que s’aprofiten per a l’obtenció de ciment i materials per a la construcció (rajoles). Té importància l’activitat industrial: sobresurt l’alimentària, especialment la conservera, seguida per la derivada de la fusta (mobles). Àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en descens, acusà un màxim demogràfic el 1930 (5.457 h).
La vila és d’origen islàmic. L’església parroquial de Sant Joan (segles XVII-XVIII) és de grans proporcions i conserva una notable creu gòtica.
El municipi comprèn, a més, l’ermita de Santa Creu d’En Nét.
Enllaços web: Ajuntament – Auditori – Institut – Televisió – Club Atletisme
(Mallorca)
Altre nom amb que també era coneguda la baronia d’Andratx.
(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Nom antic del llogaret de Binibona.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 151,7 km2, 47 m alt, 16.088 hab (2014)
Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l’extrem septentrional de l’illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent.
El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l’olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L’afluència del turisme, a causa de l’atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d’una important indústria hotelera, a més d’haver-s’hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença. Àrea comercial d’Inca.
La població, que ha oscil·lat durant tot el segle XX, experimentà un major increment a partir del decenni del 1960.
La vila és al vessant meridional del puig del Calvari. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, santuari del Calvari, antic monestir del Puig de Maria, santuari del Roser Vell. Museu de Costa i Llobera. Festival Internacional de Música.
El terme comprèn a més el castell de Pollença o castell del Rei, la fortalesa d’Albercutx, les valls de Ternelles, en Marc, Sant Vicent, Bóquer, Cuixac, Colonya, Masteguera, Santuïri, l’Almadrava i Eixartell, i les caseries de Ariant, Fartàritx i Son Marc.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Ràdio
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Monestir benedictí (Santa Maria de Binicanella).
Fundat el 1967 pel monjo de Montserrat Benet Colombàs.
(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Llogaret gairebé despoblat, situat a la dreta del torrent de Sant Miquel.
Antigament anomenat Binimala, el cardenal Antoni Despuig li canvià el nom per Mirabona el 1785.
(Fornalutx, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al límit amb el terme de Sóller.
És una antiga alqueria que esdevingué centre d’un llogaret.
Dades dels Països Catalans 