Gran casa de la ciutat, al terme d’Establiments, edificada el 1776.
Són famosos els jardins que l’envolten.
Gran casa de la ciutat, al terme d’Establiments, edificada el 1776.
Són famosos els jardins que l’envolten.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 58,55 km2, 83 m alt, 6.808 hab (2014)

Situat a la costa, prop de la badia d’Alcúdia, és regat per la riera d’Alcúdia, al sud de l’albufera d’Alcúdia, al qual hi aporta aigua el torrent de Muro, al sector septentrional de l’illa.
L’agricultura és dedica al conreu d’herbacis, ametllers i productes d’horta. Hi predomina la petita explotació. Hi ha ramaderia. La principal riquesa del municipi la constitueix el sector turístic, centrat a la platja de Muro, amb una destacada indústria hotelera i de serveis. Àrea comercial d’Inca. Durant el segle XX ha acusat un augment regular de població; el 1900 tenia 4.557 h.
La vila és d’origen islàmic; s’hi destaquen l’església parroquial, del segle XVI, i l’edifici del Museu Etnològic.
Dins el terme hi ha l’antic monestir de Santa Anna de Muro.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 41,09 km2, 172 m alt, 2.888 hab (2014)

Situat a Es Pla i suaument accidentat per una sèrie de turons que enllacen amb les serres de Llevant, al nord-est de Palma de Mallorca. Hi ha pinedes de pi blanc.
El terreny és força conreat, i l’agricultura és predominantment de secà; els principals conreus són els cereals, les llegums i els arbres fruiters (ametllers, especialment). La ramaderia i algunes petites indústries, molt diversificades (alimentària, tèxtil, de la fusta, metal·lúrgica) en completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila és en un petit turó; s’hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIV, ampliada i reformada posteriorment; s’hi conserva, entre d’altres, un retaule del pintor valencià Mateu Llopis (segle XV). L’arxiu municipal conserva documents des del 1312.
Dins el terme hi ha l’església i l’ermitatge de Sant Miquel de Montuïri i els jaciments prehistòrics de son Fornès.
Enllaç web: Ajuntament
Castell, situat a la costa, prop de la caleta de Bendinat, voltat de jardins i de boscs de pins, edificat el 1858 pel marquès de la Romana.
De planta rectangular, segueix els models neogòtics del nord d’Europa.
Cala de la costa meridional, a l’oest de cala Pi.
(Palma de Mallorca, Mallorca, 1300-14 – )
Castell d’estil gòtic, situat al cim d’un turó que domina la badia de Palma. Començat vers el 1300 per encàrrec de Jaume II de Mallorca, sota la direcció de l’arquitecte Pere Salvà, fou pràcticament acabat el 1311, amb gran unitat d’estil.
Residència d’estiu dels reis de Mallorca, fou pres per Pere III el Cerimoniós el 1343, i el 1349 serví de presó als resistents mallorquins. Joan I el Caçador hi residí alguns mesos, el 1395, fugint de la pesta de Barcelona. Martí I l’Humà concedí la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa el 1408.
Pel juliol de 1521, durant les Germanies, s’hi refugiaren alguns aristòcrates i altres persones contràries al moviment; la multitud, dirigida per Pasqual Rosselló, s’apoderà de la fortalesa i donà mort als defensors, entre ells l’alcaid Pere de Pacs.

Lleugerament modificat al segle XVI. Des del 1717 tingué guarnició militar i esdevingué presó política i militar (Jovellanos hi estigué pres del 1802 al 1808, i el 1817 hi fou afusellat el general liberal Luis Lacy).
Planta original en cercle, flanquejat per tres torres semicirculars i una altra d’aïllada, més gran i circular, unida al conjunt per un arc elevat i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l’Olla. El pati d’armes, molt ampli, també circular, de dos pisos, amb arcs de mig punt la baixa i d’arcs apuntats l’alta. Envoltant la galeria hi ha les dependències; sobresurt la capella, amb reixes i ceràmica mudèjar.
Cedit per l’estat a l’ajuntament (1931), des del 1932 acull el museu municipal d’art i història local, que conté, entre altres peces, la col·lecció de marbres del cardenal Antoni Despuig i bronzes i ceràmiques prehistòrics.
Enllaç web: Castell de Bellver
(Mallorca)
Antic nom de la població de Sant Llorenç des Cardassar.
(Illes Balears, segle XVII – )
Títol, atorgat el 1637 a Albert Dameto i Quint.
Adoptat en lloc del de marquesat de Tornigo, en succeir al seu pare, propietari de l’antic monestir de Bellpuig, a Artà (Mallorca).
El títol passà als Satorres i als Alforno.
Priorat premonstratenc (Santa Maria de Bellpuig o Santa Maria d’Artà), prop de la vila. Filial de Bellpuig de les Avellanes.
El segle XIII i el començament del XIV conegué una gran esplendor. El 1424, l’abat de Bellpuig l’extingí i féu retornar els canonges a l’abadia-mare. El priorat fou permutat per la vila d’Os de Balaguer.
L’església, del segle XIII, es conserva convertida en casa de camp.
Urbanització, situada a l’extrem oriental de la badia de Palma, entre s’Arenal i cap Enderrocat.