(Mallorca)
Veure> Estellencs (vila i municipi).
Torre de defensa de la costa, bastida en un promontori, a l’oest de la punta Plana, el darrer terç del segle XVI.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió, damunt la costa (caló de s’Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l’arxiduc Carles Salvador d’Àustria.
Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905).
(Xipre, segle XIV – Nicòsia, Xipre, 1363)
Filla del rei Hug IV de Xipre. El 1338 es casà amb Ferran de Mallorca, vescomte d’Omeladès, fill de l’homònim mort a la batalla de la Manolada i d’Isabel d’Ibelin.
L’hostilitat entre sogre i gendre deixà Ferran gairebé com un presoner del rei. El captiu acabà fugint i Esquiva restà amb una filla d’ambdós, anomenada Alisa, la qual es casà amb Felip d’Ibelin d’Arsur, i dugué una vida tumultuosa.
Despoblat, al límit amb el terme de Felanitx.
(Esporles, Mallorca Tramuntana)
Poble, situat a l’est de la vila. Té l’origen en l’església de Santa Maria (segle XIII), dita també Santa Maria de s’Olivar, on el segle XVI fou fundat el primitiu convent de s’Olivar de monges clarisses (1530-49); conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer.
El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite, dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma de Mallorca.
(santuari del Lluc, Escorca, Mallorca, 1531 – 1891)
Institució, formada per nois (anomenats habitualment blauets) dedicats al cant litúrgic.
Va ésser fundada pel prior Gabriel Vaquer.
(Manacor, Mallorca Llevant, 1973 – )
Escola pública creada per l’ajuntament. Té la missió fundacional de fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la llengua catalana i la cultura autòctona.
La seva activitat depèn d’un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals i econòmiques d’àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor.
Enllaç web: Escola de Mallorquí
Promontori (99 m alt) de la costa de l’illa de Cabrera, a l’extrem sud-oest.
Hi ha el far de l’Ensiola, de segon ordre, amb una estació climatològica.
Cap de la costa meridional de l’illa, límit oriental de la badia de Palma.
El 1597 fou construïda prop seu una torre de defensa.
Dades dels Països Catalans 