(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, entre la punta de sa Galera i la de les Coves Blanques, a l’oest de la cala de Sant Vicent.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, entre la punta de sa Galera i la de les Coves Blanques, a l’oest de la cala de Sant Vicent.
Caseria, situada a la costa, a l’est de la punta Plana.
Forma, juntament amb els pròxims nuclis de Can Mandana i de sa Ràpita (del terme de Campos) un centre de turisme i estiueig.
Cala, a la costa meridional de l’illa, dins la badia de Palma, prop del nucli de Can Pastilla.
(Mallorca)
Veure> Estellencs (vila i municipi).
Torre de defensa de la costa, bastida en un promontori, a l’oest de la punta Plana, el darrer terç del segle XVI.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió, damunt la costa (caló de s’Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l’arxiduc Carles Salvador d’Àustria.
Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905).
(Xipre, segle XIV – Nicòsia, Xipre, 1363)
Filla del rei Hug IV de Xipre. El 1338 es casà amb Ferran de Mallorca, vescomte d’Omeladès, fill de l’homònim mort a la batalla de la Manolada i d’Isabel d’Ibelin.
L’hostilitat entre sogre i gendre deixà Ferran gairebé com un presoner del rei. El captiu acabà fugint i Esquiva restà amb una filla d’ambdós, anomenada Alisa, la qual es casà amb Felip d’Ibelin d’Arsur, i dugué una vida tumultuosa.
Despoblat, al límit amb el terme de Felanitx.
(Esporles, Mallorca Tramuntana)
Poble, situat a l’est de la vila. Té l’origen en l’església de Santa Maria (segle XIII), dita també Santa Maria de s’Olivar, on el segle XVI fou fundat el primitiu convent de s’Olivar de monges clarisses (1530-49); conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer.
El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite, dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma de Mallorca.
(santuari del Lluc, Escorca, Mallorca, 1531 – 1891)
Institució, formada per nois (anomenats habitualment blauets) dedicats al cant litúrgic.
Va ésser fundada pel prior Gabriel Vaquer.