(Lleida, segle XIV – segle XV)
Prohom. Era paer de la ciutat el 1413, quan es produí l’alçament de Jaume d’Urgell, contra el nou rei Ferran I.
Fou un dels principals col·laboradors del comandant de la plaça, Riambau de Corbera, per mantenir Lleida en mans del rei.
(Barcelona, segle XIV)
Prohom barceloní. El 1343 fou un dels qui donaren la benvinguda de la ciutat a Pere III el Cerimoniós quan aquest tornà de Mallorca.
El 1348 fou enviat a València pel rei de cara a minar la Unió valenciana amb promeses i persuasions, poc abans de ser iniciada la marxa militar que obtindria el triomf decisiu de Mislata.
(Illes Balears, segle XII – segle XVII)
Llinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia.
El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa (Catalunya, segle XII – Illes Balears, després 1230) Mercader.
El seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines (Illes Balears, segle XIV – 1395) Magnat. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès. L’única filla de Pere fou:
Francesquina de Safortesa i de Marí (Illes Balears, segle XIV) El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller, magnat i conseller comtal.
Fou un dels consellers de més confiança que envoltaren el comte Ramon Berenguer IV, juntament amb Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal.
El 1149 era present al setge de Lleida i l’any següent signà amb altres magnats la carta de població d’aquesta ciutat.
Intervingué en la solució del conflicte sorgit entre l’arquebisbe de Tarragona i els poderosos nobles de la família Bordet-Aguiló.
La seva actuació s’estengué fins al regnat d’Alfons el Cast.
(Catalunya, segle XII)
Magnat.
Com altres del seu llinatge, tingué accés al consell de Ramon Berenguer IV, però en el seu cas sense gaires intervencions. Aquestes es produïren el 1153.
Assistí a la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Exercí algun paper al consell del comte Ramon Berenguer IV.
Als primers anys de la governació d’aquest, entre 1134 i 1136, el seu nom figura en alguns documents d’importància.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Fill de Vidià de Puigverd, del qual heretà els castells de Barberà, Piera i Prenafeta, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns.
Participà a la campanya d’Almeria (1147), on anà amb deu cavallers propis, i a la presa de Lleida (1149).
Fou personatge influent en temps de Ramon Berenguer IV. Més tard disputà amb aquest per la potestat dels seus castells de Piera i de Prenafeta, però hagué de reconèixer-la finalment al comte barceloní.
El litigi, que resultà bastant sonat, fou resolt per un alt tribunal arbitral, a Lleida, el 1157. Entre els jutges hi havia el comte Arnau Mir de Pallars, els bisbes de Barcelona i Lleida, el canonge i futur prelat Hug de Cervelló, el burgés i conseller Bernat Marcús, i magnats molt il·lustres. El defensaren un canonge d’Urgell, Galceran de Pinós i el seu parent Mir Guillem. Un defensor del comte Ramon Berenguer IV fou el Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada.
En el seu testament (1167) llegà els béns de Barberà als templers i part al monestir de Poblet. El seu fill Pere de Puigverd discutí als templers els drets sobre Barberà.
(Urgell, segle XII – Catalunya, segle XII)
Magnat. Probablement fill de l’homònim.
El 1166 signà en l’acta de fundació del monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes i l’any següent era, juntament amb el comte Ermengol, que ajudava el rei Ferran II de Lleó, a la conquesta d’Extremadura.
És constant la seva intervenció en els documents d’aquest comte fins al testament d’aquest (1177), del qual fou marmessor.
Serví després el rei Alfons I el Cast, el qual acompanyà en les negociacions amb Castella celebrades a Cazola (1179).
(Urgell, segle XII – Catalunya, segle XII)
Magnat. Gran amic i conseller del comte Ermengol VI d’Urgell.
És remarcable la seva actuació juntament amb el comte, sobretot en l’afer de la reconquesta de Lleida. El 1148 intervingué en els pactes preparatoris per a la conquesta entre Ramon Berenguer IV i Ermengol VI.
Assistí al setge de la ciutat i hi rebé importants béns; un carrer de l’antiga ciutat portava el seu nom.
Fou també un dels signants de la carta de població de Lleida (1150).
Probablement fou el pare de l’homònim.
(Barcelona, abans 1194 – Barcelona ?, 1240)
Prohom.
Figurà entre els representants de Barcelona a l’assemblea de Pau i Treva de Tortosa (1225), preparatòria de l’atac a Peníscola. El mateix any comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola, i drets a Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Fou benefactor de l’orde de la Mercè (1232-34) i d’altres obres piadoses.
El 1229, Jaume I el féu procurador per a la preparació de l’estol i proveïments per a l’expedició a Mallorca. Acudí (1230) a rebre el rei en tornar d’aquesta conquesta, a la Porrassa, entre Tamarit i Tarragona.
Fou veguer de Barcelona (1202 i 1209-10) i també batlle de la ciutat (1230). El 1236 actuava com a lloctinent del rei a Catalunya.
Casat amb Maria, que li sobrevisqué, tingué per fill Marimon de Plegamans (Barcelona, segle XIII – abans 1259) Veguer de Barcelona (1240). Pare de Romeu de Marimon i de Montoliu.
Dades dels Països Catalans 