(Urgell, segle XII – Catalunya, segle XII)

Magnat. Probablement fill de l’homònim.

El 1166 signà en l’acta de fundació del monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes i l’any següent era, juntament amb el comte Ermengol, que ajudava el rei Ferran II de Lleó, a la conquesta d’Extremadura.

És constant la seva intervenció en els documents d’aquest comte fins al testament d’aquest (1177), del qual fou marmessor.

Serví després el rei Alfons I el Cast, el qual acompanyà en les negociacions amb Castella celebrades a Cazola (1179).

(Urgell, segle XII – Catalunya, segle XII)

Magnat. Gran amic i conseller del comte Ermengol VI d’Urgell.

És remarcable la seva actuació juntament amb el comte, sobretot en l’afer de la reconquesta de Lleida. El 1148 intervingué en els pactes preparatoris per a la conquesta entre Ramon Berenguer IV i Ermengol VI.

Assistí al setge de la ciutat i hi rebé importants béns; un carrer de l’antiga ciutat portava el seu nom.

Fou també un dels signants de la carta de població de Lleida (1150).

Probablement fou el pare de l’homònim.

(Barcelona, abans 1194 – Barcelona ?, 1240)

Prohom.

Figurà entre els representants de Barcelona a l’assemblea de Pau i Treva de Tortosa (1225), preparatòria de l’atac a Peníscola. El mateix any comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola, i drets a Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Fou benefactor de l’orde de la Mercè (1232-34) i d’altres obres piadoses.

El 1229, Jaume I el féu procurador per a la preparació de l’estol i proveïments per a l’expedició a Mallorca. Acudí (1230) a rebre el rei en tornar d’aquesta conquesta, a la Porrassa, entre Tamarit i Tarragona.

Fou veguer de Barcelona (1202 i 1209-10) i també batlle de la ciutat (1230). El 1236 actuava com a lloctinent del rei a Catalunya.

Casat amb Maria, que li sobrevisqué, tingué per fill Marimon de Plegamans (Barcelona, segle XIII – abans 1259)  Veguer de Barcelona (1240). Pare de Romeu de Marimon i de Montoliu.

(Catalunya, segle XI)

Magnat. Considerat amb Bernat de Pinós com el primer antecedent cert del llinatge. Amb ell reté homenatge al seu senyor, el comte Ramon Guifre de Cerdanya.

Formà part del tribunal d’aquell en un judici celebrat a Cornellà de Conflent el 1047.

Es casà amb una dama anomenada Sicarda. El seu fill fou Galceran (I) de Pinós, el primer dels molts personatges d’aquest nom amb que comptaria la família.

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Es relacionà bastant amb Ramon Berenguer IV de Barcelona. Figurà ocasionalment al seu consell.

El 1153, arran de la compra del terç genovès sobre la ciutat de Tortosa, ell, o bé el seu germà, o bé el seu fill foren oferts entre els ostatges que Gènova podia retirar com a garantia de percebre el preu de la compra.

(Catalunya, segle XI)

Magnat. El 1062 prestà homenatge a Ramon Berenguer I de Barcelona, pel seu castell de Begur.

El 1068 assistí al conveni entre el comte barceloní i els vescomtes Ramon Bernat Trencavel i Ermessenda de Carcassona i Besiers sobre diversos drets al Llenguadoc.

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Germà d’Eimeric i Ramon de Torrelles; hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí.

Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard -fill del vescomte Dalmau III de Rocabertí-, havia deixat a Ramon Berenguer III.

La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries: Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats.

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Pels anys 1133-34 tingué algunes aparicions al consell i seguici del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Els Palafolls d’aquesta època foren els primers a usar el cognom, adoptat pels successors de Guillem Humbert de Ses Agudes.

(Catalunya, segle XI – 1086/89)

Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt.

Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda (morta en 1082/91). El 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida.

Consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona (que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare) i Pontons (adquirit el 1067) i d’altres béns al Penedès i a Anoia.

Fou pare de Pere d’Òdena (Catalunya, segle XI – després 1101) i de Ramon I d’Òdena (Catalunya, segle XI – 1121/31) Castlà de Cardona. Estigué casat, des d’abans del 1082, amb Ermengarda, i foren pares de Ramon Guillem I d’Òdena.

(Catalunya, segle XI)

Magnat.

Fou un dels prohoms que, exterioritzant l’oposició a Berenguer Ramon II el Fratricida, prengueren el 1085 la decisió d’encomanar la tutoria de l’infant Ramon Berenguer (futur III) al comte Guillem Ramon de Cerdanya, sostraient-lo al seu oncle.