(Catalunya, segle XII)
Magnat. En 1166 fou un dels signats de l’acta de fundació del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig o de les Avellanes, promogut pel comte Ermengol VII d’Urgell.
Albesa, Joan d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: magnats
Vilafranca, Berenguer de
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Fou un dels grans repobladors a les terres meridionals conquerides de poc.
El 1173 rebé d’Alfons I el lloc de Santa Maria del Pla (el Pla de Santa Maria). El 1191 en rebé, amb altres dos, la donació de la vila de Vilafranca del Penedès, que s’encarregà de poblar.
Realitzà tasques de població molt importants, amb fundació de diversos pobles.
Vilademuls, Ramon de
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Magnat. Segurament fill d’Arnau de Vilademuls, i germà de Berenguer.
Alfons I el Cast el nomenà veguer del Rosselló, amb atribucions de virrei, fet pel qual es titulà precisament vicem domini reges gerens, en documents que van del 1175 al 1191.
El 1177, amb Ramon de Montcada (el I de la branca de Fraga), fou un dels tractadors de la concòrdia entre Alfons I i el comte de Tolosa.
El 1201, regnant Pere I el Catòlic, fou un dels qui negociaren, a Daroca, una solució de la discòrdia sorgida entre el monarca i la seva mare Sança.
Vilademuls, Ramon de
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Fou una figura important en temps de Ramon Berenguer IV. Des del 1143 apareix al consell del comte amb especial relleu. Prop d’una vintena de documents de govern importants duen el seu nom.
En destaquen el privilegi d’instauració i dotació inicial de l’orde del Temple (1143), el judici contra Pere de Puigverd a Lleida (1157) i el primer emprèstit fet pel banquer montpellerí Guillem Leteric al comte de Barcelona (1160). En fou un dels fiadors.
Tingué bandositats amb Galceran de Sales.
Vilademany, Pere Ramon de
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Potser el més antic del seu llinatge entre els documentats.
El 1139 era un dels assistents a l’acte d’infeudació, per part del comte Ramon Berenguer IV, i a favor del vescomte Berenguer de Barcelona, dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.
Ventosa i Parets, Josep Antoni
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XIX – l’Havana, Cuba, 1874)
Prohom. Emigrà a Cuba, visqué generalment a Matanzas, ciutat d’on fou alcalde el 1845.
Hi promogué moltes iniciatives culturals i benèfiques, en especial les escoles gratuïtes que dugueren el seu nom i funcionaren de 1849 a 1876.
També fundà unes grans escoles a Vilanova i la Geltrú. Tant aquesta com la de Matanzas li alçaren monuments.
Tassi
(Catalunya, segle X – 958)
Prohom i senyor de Peralada. Anà a Roma per obtenir-hi una butlla i fundà el monestir de Sant Pere de Rodes. El seu fill Eldesind en fou abat.
El nou monestir tingué greus discrepàncies amb el de Banyoles. L’abat d’aquest, Acfred, acudí davant del rei Lluís a Reims, l’any 948, i allí, gràcies als bons oficis del bisbe Gotmar de Girona, els dos monestirs feren les paus.
Taradell -llinatge-
(Osona, segle XI – segle XII)
Llinatge de magnats coneguts des del 1002.
El primer membre conegut fou Ató de Taradell (Catalunya, segle X – segle XI) Magnat. Fou el pare de:
Bermon de Taradell (Catalunya, segle XI – 1033) Magnat. El seu fill i hereu fou:
Ramon Bermon de Taradell (Catalunya, segle XI – 1080) Magnat. Es casà amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar (Balenyà).
Pere Ramon de Taradell (Catalunya, 1090 – 1148) Canonge de Vic i feudatari del bisbe. Fou pare de:
Guillem de Taradell (Catalunya, segle XII – 1194) Fou canonge i mestre de la canònica de Vic. Morí amb fama de poeta.
Berenguer de Taradell (Catalunya, 1148 – 1184) Magnat. Fou el pare de:
Titburgueta de Taradell (Catalunya, s XII) El 1165 es casà amb Pere de Vilademany. Amb ella s’extingí el llinatge, encara que els seus successors, cognominats Taradell o Vilademany durant dues generacions, foren sempre els amos de l’extensa baronia de Taradell.
Sesagudes, Umbert de
(Catalunya, 1041 – 1082)
Magnat comtal i senyor de la baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls. Era fill d’Ot de Sesagudes i de Gerberga, i per això és anomenat sovint Umbert Odó. El 1045 era casat amb Sicarda.
Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispània, a Alhama, on es rebel·là contra el comte (1054) i continuà la rebel·lió al costat del bisbe Guislabert de Barcelona i del vescomte Udalart Bernat.
Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni de l’esponsalici d’Almodis i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller. És consignat entre els magnats que signaren l’assemblea legislativa dels Usatges (1068) i assistí a la consagració de la Castanya (Osona) el 1082.
Afavorí l’erecció en abadia del monestir de Sant Marçal de Montseny (1066), fundat per la seva mare.
El succeí el seu fill Guillem Umbert de Montseny, i també fou fill seu Bernat Umbert, bisbe de Girona.
Serrallonga, Bernat Hug de
(Rosselló, segle XIII)
Magnat. Fou del partit dels Montcada a les bandositats d’aquests contra altres faccions, singularment enfront de la dels Cardona, durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I.
S’acollí als convenis de concòrdia signats entre els dos bàndols esmentats pel maig de 1226.
Dades dels Països Catalans 