Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Ràpita, monestir de la -Montsià-

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l’indret de l’actual població.

Després de passar per venda als hospitalers (1260), probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena (Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304), que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates (el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó), s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins.

Al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent (dit de Sant Joan de la Ràpita), destruït durant la guerra de Successió i reedificat el 1734. Fou incendiat de nou el 1936; restaurat parcialment el 1941, les religioses es traslladaren a Gandia el 1967.

Ràpita, castell de la -Montsià-

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

Antic castell i terme del sud del delta de l’Ebre, al fons del port dels Alfacs, a l’indret de l’actual població de Sant Carles.

Fortalesa d’origen islàmic, Ramon Berenguer III la concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès en la projectada campanya contra Tortosa del 1097 (alou de la Ràpita del Cascall); a la conquesta definitiva del territori, Ramon Berenguer IV exceptuà aquest terme de la donació que féu als hospitalers del terme d’Amposta (1149) i els benedictins hi establiren el monestir de la Ràpita a redós de la mateixa fortalesa, des del qual iniciaren el repoblament i la colonització del sector al llarg del segle XIII (la Punta de Benifallim o Benifallim i el mateix nucli pròxim a la fortalesa obtingueren carta de poblament de l’abat el 1251).

Després de nombrosos plets i reclamacions, els hospitalers obtingueren el terme de la Ràpita, per venda del monestir de Sant Cugat, i l’incorporaren a la castellania d’Amposta, fins que el 1280 passà a la corona. S’establiren al convent les monges hospitaleres fins al s XVI, que restà mig abandonat.

La ruïna del lloc vingué, però, després de la utilització del castell com a base militar per a l’expulsió dels moriscs (1610) de la Ribera d’Ebre i d’Aragó (un total de 41.952 persones), l’embarcament més considerable de l’època, que durà tres mesos.

La població de Sant Carles de la Ràpita, fundada al segle XVIII, conserva encara popularment el nom de la Ràpita.

Querroig, torre de

(Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà)

Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis.

Queralt, castell de -Baixa Cerdanya-

(Lles, Baixa Cerdanya)

Antic castell de l’antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s’alcen al puig de Queralt (2.155 m alt), a ponent d’Arànser, prop del coll de Queralt (2.030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran.

Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí. Al segle XIII passà als Pinós.

Queralt, castell de -Anoia-

(Bellprat, Anoia)

Antic castell, situat al cim de la serra de Queralt, al límit amb Santa Coloma de Queralt (la Conca de Barberà).

Fou restaurat en 970-987. El 1002 fou discutida la seva propietat entre Sal·la, bisbe d’Urgell, i Bernat Sendred de Gurb, que s’intitulà des d’aleshores de Queralt.

A desgrat de la sentència aparentment desfavorable del 1002, el castell quedà a les mans de la família Queralt i fou inicialment centre de la baronia de Queralt.

Al peu del castell hi havia l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol de Queralt, des del segle XVI sufragània de la de Bellprat.

Quer, castell del -Alt Urgell-

(Cava, Alt Urgell)

Antic castell, al roquer del poble del Quer Foradat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.

En resten només fragments de murs.

Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós. Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Quer Foradat, títol que seguiren usant els seus successors.

Pyrene -colònia grega-

(Catalunya)

Antiga colònia grega, situada a l’extrem oriental dels Pirineus.

Se l’ha intentat localitzar, sense èxit, entre Cadaqués i Elna.

Esmentada per diversos autors clàssics (Heròdot, Estrabó, Diodor de Sicília, etc), del seu nom es fa derivar l’actual de Pirineus.

Pujol Melós, el

(Navès, Solsonès)

(o el Pujol de Navès) Antic castell i església (Sant Andreu del Pujol), a 3 km al nord-est de Tarascó.

Pertangué fins al 1556 a l’abadia de Solsona.

L’església, romànica, del segle XI, és esmentada ja el 1100.

Puig-rodon

(Campdevànol, Ripollès)

Antic poble i parròquia (Sant Quintí de Puig-rodon, popularment Quentí), a l’extrem occidental del terme, a 1.122 m alt.

La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll (1096), del qual depengué sempre.

Resta part de l’església romànica (segle XII), ampliada posteriorment. En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira.

Puig-reig, monestir de

(Puig-reig, Berguedà)

Antic monestir (Sant Julià de Puig-reig, o Santa Maria de Puig-reig), probablement de filiació benedictina, esmentat des del 1028.

Hom ha suposat que podia ésser la reminiscència d’una casa monàstica anterior a l’època islàmica, però no ha estat localitzat (el 1212 existia una masia anomenada Sant Julià).