(Lles, Baixa Cerdanya)
Antic castell de l’antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s’alcen al puig de Queralt (2.155 m alt), a ponent d’Arànser, prop del coll de Queralt (2.030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran.
Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí. Al segle XIII passà als Pinós.
Antic castell, situat al cim de la serra de Queralt, al límit amb Santa Coloma de Queralt (la Conca de Barberà).
Fou restaurat en 970-987. El 1002 fou discutida la seva propietat entre Sal·la, bisbe d’Urgell, i Bernat Sendred de Gurb, que s’intitulà des d’aleshores de Queralt.
A desgrat de la sentència aparentment desfavorable del 1002, el castell quedà a les mans de la família Queralt i fou inicialment centre de la baronia de Queralt.
Al peu del castell hi havia l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol de Queralt, des del segle XVI sufragània de la de Bellprat.
(Cava, Alt Urgell)
Antic castell, al roquer del poble del Quer Foradat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.
En resten només fragments de murs.
Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós. Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Quer Foradat, títol que seguiren usant els seus successors.
(Catalunya)
Antiga colònia grega, situada a l’extrem oriental dels Pirineus.
Se l’ha intentat localitzar, sense èxit, entre Cadaqués i Elna.
Esmentada per diversos autors clàssics (Heròdot, Estrabó, Diodor de Sicília, etc), del seu nom es fa derivar l’actual de Pirineus.
(Navès, Solsonès)
(o el Pujol de Navès) Antic castell i església (Sant Andreu del Pujol), a 3 km al nord-est de Tarascó.
Pertangué fins al 1556 a l’abadia de Solsona.
L’església, romànica, del segle XI, és esmentada ja el 1100.
(Campdevànol, Ripollès)
Antic poble i parròquia (Sant Quintí de Puig-rodon, popularment Quentí), a l’extrem occidental del terme, a 1.122 m alt.
La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll (1096), del qual depengué sempre.
Resta part de l’església romànica (segle XII), ampliada posteriorment. En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira.
(Puig-reig, Berguedà)
Antic monestir (Sant Julià de Puig-reig, o Santa Maria de Puig-reig), probablement de filiació benedictina, esmentat des del 1028.
Hom ha suposat que podia ésser la reminiscència d’una casa monàstica anterior a l’època islàmica, però no ha estat localitzat (el 1212 existia una masia anomenada Sant Julià).
(Aguilar de Boixadors, Bages)
(o Puigfarners) Antic castell i parròquia (Sant Julià) i posteriorment quadra, situats a l’antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell.
El lloc és esmentat ja el 1021; la parròquia esdevingué sufragània de la de Castellar el segle XV i desaparegué el XVIII.
Del castell quasi no en queda rastre; hi resta una masia.
(Santa Maria d’Oló, Bages)
Antiga església (Sant Martí) i lloc, sufragània de la de Sant Feliuet de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del segle XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres (sobretot l’absis romànic) aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet.
(Camprodon, Ripollès)
Antic nucli de poblament i vil·la rural, dins l’antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’interfluvi del torrent de la Boixeda i del Ritortell, esmentat des del 904.
El comte Guifré II de Besalú en cedí el domini al monestir de Sant Pere de Camprodon (952).
El nom primitiu és Pugna francorum, cosa que ha fet suposar que els francs obtingueren un aquest lloc una victòria.
Dades dels Països Catalans 