Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Sant Salvador de la Vedella

6 Respostes

(Cercs, Berguedà)

Antic poble, situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou.

Fins al començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació.

Les tres esglésies donaren nom, al llarg del segle XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua amunt.

El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc. El 1970 el poble tenia encara 1.865 h, en gran part establerts al nou poble de Sant Jordi de Cercs.

Sant Romà -Baixa Cerdanya-

Deixa un comentari

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Antic castell, situat al sud-est del terme, als vessants del Cadí.

Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i d’Orsera. Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà.

En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals.

Sant Pere Sacosta

2 Respostes

(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

(o Sant Pere dels Camps)  Antic poble, situat al sud del cap del municipi.

L’església de Sant Pere, que havia estat parròquia, esdevingué sufragània de la de les Planes.

El lloc formà part de la batllia reial d’Hostoles.

Sant Pere Nolasc, Col·legi de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1750-1823 / Tarragona, 1829-1835)

Col·legi per a formació dels mercedaris, establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.

Admetia estudiants de tota la província religiosa catalano-aragonesa. L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia. El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos.

Els francesos se n’empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou col·legi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència.

El nou col·legi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’exclaustració del 1835. El 1831 tenia 11 col·legials i 5 professors.

Sant Pere Màrtir -Baix Llobregat-

9 Respostes

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Antiga ermita, al límit amb els termes de Barcelona i de Sant Just Desvern. Situada al cim del puig de Sant Pere Màrtir.

Fou alçada al segle XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses (de la qual resta la font del Lleó).

El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars; ja el 1652 el mariscal La Mothe hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56.

Abandonada també, hi han estat instal·lades unes antenes de telecomunicacions.

Sant Pere el Puig

2 Respostes

(Sora, Osona)

Antiga església de la parròquia del municipi, situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, veïna de la de Sant Pere el Pla.

Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n’ha caigut la volta.

Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867.

Sant Pere el Pla

2 Respostes

(Sora, Osona)

Antiga església de la parròquia i municipi, situada a l’extrem oriental del terme.

Existia ja el 1148. Hom l’anomenava del Pla en contraposició a la veïna de Sant Pere el Puig, on es portaven a enterrar els seus feligresos.

Tenia encara culte el 1855; ara és refosa amb el mas del seu nom.

Sant Pere d’Octavià

1 Resposta

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Antiga església parroquial de la vila, situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població. Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració (1835); després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada.

És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi (des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià).

Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del mil·liari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat.

Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris perpetus o rectors, i en depenien les esglésies de la vall de Gausac (Santa Maria i Sant Medir), Vilamilanys i Santa Maria de Campanyà.

Sant Pere d’Obac

2 Respostes

(Vilanova de Meià, Noguera)

(o del Bac)  Capella romànica en ruïnes, a la vora del riu de l’Obac o de Santa Maria.

Hom ha pretès que hi havia hagut un convent de monges, però no ha estat confirmat.

Sant Pere dels Bigats

2 Respostes

(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)

(o d’Ambigats)  Antic priorat benedictí i més tard capella del municipi, situada a la part alta del terme, al pla de Sant Pere.

Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs.

Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret. El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona.

El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723. Ara en resten unes poques ruïnes.