Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Santa Agnès del Munt

1 Resposta

(Matadepera, Vallès Occidental)

Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, al vessant nord de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.

Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341. Als segles XIV i XV hi hagué donades femenines. S’hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595; l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra; dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver.

El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot.

Santa Àgata del Coll

2 Respostes

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

(o de Montnegre)  Antic poble, al sector muntanyós del nord-oest del terme, entre Santa Pellaia i Montnegre (Gironès).

Sant Victorià, Col·legi de

3 Respostes

(Barcelona, 1815 – 1845)

Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial, concedit per Ferran VII. El col·legi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona havia sol·licitat repetidament des del 1763.

Els primers catedràtics del col·legi foren Josep Antoni Balcells i Camps (física i química), Josep Antoni Savall (matèria farmacèutica), Agustí Yáñez (història natural) i Raimon Fors (farmàcia experimental).

El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823.

Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva facultat de ciències.

Sant Vicent Ferrer, Col·legi de

Deixa un comentari

(Barcelona)

Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó.

Fundat el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles. S’intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort. El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835.

S’hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos. La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó; cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants.

El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres.

Sant Vicenç del Bosc

2 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

(o Sant Vicenç de Vallarec; ant: Sant Vicenç de Cercèdol)  Antiga església parroquial, arruïnada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, sota el Tibidabo.

Al segle X exercia funcions parroquials, i al segle XIV és esmentada ja amb el nom de Sant Vicenç del Bosc.

Sant Vicenç de Puigmal

1 Resposta

(Ripoll, Ripollès)

Antiga parròquia rural de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, situada dins la demarcació parroquial de Llaés, al seu extrem septentrional.

Existia ja el 908. Fou parròquia independent fins al segle XIV; després s’uní com a sufragània a Llaés. El 1686 tenia 5 masos.

L’església actual és una petita construcció rectangular del segle XVII en ruïnes.

Sant Sebastià, farga de

1 Resposta

(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)

Antiga farga reial, a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal. Resten les ruïnes de bon nombre de murs.

Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància. Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran.

Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga. Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara.

Sant Salvador de Verdera

1 Resposta

(Palau-saverdera, Alt Empordà)

(ant: castell de Verdera)  Antic castell (670 m alt), situat al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.

És esmentat ja el 904 i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel sud i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries.

Ponç V ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte (l’església sembla que és la primitiva), les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya.

Sant Salvador de Sacalçada

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)

Antiga capella, situada a l’indret de la torre de Sant Salvador, prop de la carretera de Barcelona a Tarragona.

Al lloc dit Calciata (990), consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l’antiga calçada o via romana.

Originàriament era de la parròquia d’Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413.

Sant Salvador de la Vedella

6 Respostes

(Cercs, Berguedà)

Antic poble, situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou.

Fins al començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació.

Les tres esglésies donaren nom, al llarg del segle XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua amunt.

El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc. El 1970 el poble tenia encara 1.865 h, en gran part establerts al nou poble de Sant Jordi de Cercs.