Arxiu d'etiquetes: llinatges

Perellós -llinatge-

(Rosselló, segle XIV – Roma, Itàlia, 1853)

Llinatge noble, les notícies del qual són incertes fins al segle XIV. Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons IV de Castella (el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa).

Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei (1312).

Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós.

Perapertusa -llinatge-

(França, segle X – Catalunya Nord, segle XVII)

Llinatge noble. Originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló. El genearca conegut és Amell, casat amb Ermengarda i pares de Seguer I i de Pere I de Perapertusa.

Sembla que hi hagué diferents línies del llinatge, una de les quals tingué les senyories de Montalbà i Bellestar i anà a parar per enllaç als Senespleda, senyors de les Fonts, i una altra les de Trevillac, Sequera i Rocaverd, que sembla que acabà refonent-se amb la línia de Rebollet.

Peralta -llinatge-

(Ribagorça, segle XII – Catalunya-Aragó, segle XV)

Llinatge noble, que al segle XIV s’establí a Sicília.

Els Peralta de Lleida probablement foren descendents d’alguna línia menor dels Peralta, conqueridors i repobladors de Lleida.

El primer membre documentat és Ramon de Peralta (Ribagorça, segle XII) Noble. Participà en la conquesta de Lleida (1149), on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat.

Potser fou el pare de Guillem de Peralta (Ribagorça, segle XII – segle XIII)  Noble. Es distingí al servei del comte Ermengol VIII d’Urgell. Participà en la batalla de Las Navas de Tolosa amb Pere el Catòlic. Fou el pare de Ramon de Peralta i potser de Jordà de Peralta.

Peguera -llinatge-

(Catalunya, inici segle XII – segle XIX)

Llinatge de cavallers, després nobles. Els seus orígens són obscurs.

Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera (Fígols de les Mines) pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya.

Al principi del segle XII apareix documentat un Hug de Peguera (Catalunya, segle XII)  Cavaller, que fou pare de Ramon de Peguera (Catalunya, s XII – 1124)  Noble.

Pau -llinatge-

(Pau, Alt Empordà, segle XII – Catalunya Nord, segle XVI)

Llinatge de cavallers, segurament originari del castell de Pau i establert a ambdós vessants de la serra de l’Albera.

Els primers membres coneguts són:

Guillem Ramon de Pau (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Apareix esmentat del 1128 al 1138.

i Berenguer de Pau (Catalunya, segle XI)  Cavaller. Apareix documentat el 1073. Hom suposava quadravi de Guillem de Pau (mort vers 1285).

Parera -artistes-

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes.

El primer fou Bru Parera i Matas (Catalunya, segle XIX)  Compositor, mestre de capella i organista.

Fou pare de Joan Parera i Santacana (Sitges, Garraf, 1838 – Barcelona, 1910)  Decorador. Fou un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps. Imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec. Fills seus foren Antoni i Miquel Parera i Saurina.

Pallars -llinatge-

(Catalunya, segle XIV – segle XVI)

Llinatge feudal sorgit de les tres dinasties de les cases comtals de Pallars, principalment de la tercera, en la qual es formà la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses, iniciada per:

Artau Roger de Pallars (Catalunya, segle XIV)  Noble. Iniciador de la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses. Era fill dels comtes Hug I de Pallars i Sibil·la I de Pallars. El seu fill i successor fou Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua.

Un altre fill d’Artau Roger fou Artau Pallars  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Ha deixat poques dades d’interès. Apareix en molt bones relacions amb el seu germà gran.

Palau -argenters-

(Barcelona, segle XV – segle XVI)

Família d’argenters.

En una primera generació hi ha Jaume Palau (Barcelona, segle XV)  Argenter. Fou un dels experts que el 1451 varen fer el peritatge del pal·li de Sant Jordi, obra del brodador Antoni Sadurní, per a la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona.

Padró -artistes-

(Manresa, Bages, s XVIII – s XIX)

Família d’artistes. Els primers documentats són els germans Jaume i Miquel Padró i Cots.

Encara que Miquel Padró  (Manresa, Bages, segle XVII – abans 1749), que fou escultor, sembla el més antic de la família d’artistes d’aquest cognom.

Orís -llinatge, s XIII/XVIII-

(Orís, Osona, 1222 – segle XVIII)

Família dels senyors inferiors del castell d’Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal.

Iniciada amb Berenguer de Manlleu, dit després Berenguer I d’Orís.