Arxiu d'etiquetes: llinatges

Veciana -família-

2 Respostes

(Sarral, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XIX)

Família de polítics i militars.

Instal·lada a Valls (Alt Camp) des de la fi del segle XVII, es destacà el segle XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap.

El cap de la família fou Josep Veciana i Moles (Sarral, Conca de Barberà, 27 desembre 1654 – Valls, Alt Camp, 1710)  Batlle de Valls i fundador dels mossos esquadra. Filipista durant la guerra de Successió. Fou succeït pel seu fill i hereu Pere Anton Veciana i Rabassa.

Vayreda -família-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes i intel·lectuals. Té la seva casa pairal a Olot (Garrotxa), i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona.

Els primers membres foren els germans Joaquim, Estanislau i Marià Vayreda i Vila.

Vallmitjana -artistes-

8 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Família d’artistes. Iniciada per:

Felip Vallmitjana (Catalunya, segle XIX)  Teixidor. Tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany.

Vallgornera -llinatge-

5 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XX)

(o Vallguarnera, it: Valguarnera)  Llinatge de cavallers.

Prengué el nom del domini que exercí damunt el castell de Vallgornera (Alt Empordà).

La seva filiació autèntica comença amb Jaume (I) de Vallgornera (Catalunya, segle XIII – 1271)  Senyor inferior del castell de Vallgornera. Es casà amb Sibil·la de Vilallonga, senyora de Vilarnau d’Avall, al Rosselló. Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga.

Valentí -orfebres, 1804/2006-

1 Resposta

(Barcelona, s XIX – )

Família d’orfebres. De remot origen comú amb la família homònima, també d’orfebres.

Llurs joies tingueren l’estima de nombrosos clients del Principat i de fora, mercès a dissenys molt personals que anaren canviant de forma segons els gusts de l’època, des del modernisme fins a les formes més esquemàtiques a partir dels anys 1930.

Fou el seu primer membre Manuel Valentí i Forteza (Illes Balears, 1804 – Barcelona, segle XIX)  Orfebre. S’establí a Barcelona cap al 1825. Fou pare de:

Josep Valentí i Pomar (Barcelona, 1854 – segle XIX)  Orfebre. Continuà el negoci familiar del seu pare. Fills seus foren Joan Valentí i Gallard, i:

Manuel Valentí i Gallard  (Barcelona, 1880 – 1969)  Joier. Durant molts anys ajudà al seu germà Joan. Realitzà la majoria de models de cera de l’escultor Ismael Smith.

Valentí -orfebres, 1844/1969-

1 Resposta

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Una de les dues famílies d’orfebres.

Aquesta fou iniciada el 1864 per Calixt Valentí (Barcelona, 1844 – 1907)  Orfebre. Fou succeït pel seu fill:

Agustí Valentí i Colom (Barcelona, 1869 – 1949)  Orfebre. Adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del segle XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill:

Agustí Valentí i Clua (Barcelona, 1910 – 1976)  Orfebre. Continuà la gran custòdia d’argent, començada pel seu pare i coneguda amb el nom de Custòdia Valentí, la peça té estructura turriforme i és d’estil neogòtic i té, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent vuitanta-dues escultures. Fou germà seu:

Ferran Valentí i Clua  (Barcelona, 1913 – 1969)  Joier i orfebre. Seguí l’especialitat de la família. Constituí taller propi el 1950.

Urtx -llinatge-

7 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XIII)

Llinatge feudal. Probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.

Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent. Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins al 1130.

Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx.

Un dels primers personatges documentats és Galceran (I) d’Urtx.

Tremulles -llinatge-

8 Respostes

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

(o Tramulles) Família d’artistes, iniciada per:

Antoni (I) Tremulles (Girona ?, segle XVI – Falset, Priorat, vers 1630)  Escultor. Contractà el retaule de Sant Ramon per a l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605. Fou el pare de Josep (I) i de:

Antoni (II) Tremulles  (Falset, Priorat, segle XVII – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678)  Escultor. Treballà a Valls entre el 1639 i el 1670.

Llàtzer (I) Tremulles  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1605 – Perpinyà, 1656)  Escultor. Amb el seu germà Josep treballà a Valls. Contracta amb ell, el 1639, el retaule major de la parròquia vallenca. En 1645 s’establí tot sol a Perpinyà, on assolí un bon prestigi. Treballà per a la seu i per a bon nombre d’esglésies rosselloneses. Fou el pare de Llàtzer (II) Tremulles.

Torrelles -llinatge-

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)

Nom de diversos llinatges de la corona catalano-aragonesa; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics.

Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII)  Noble que vivia el 1131. Relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu fill fou:

Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1177)  Es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès. Podria haver-lo succeït:

Arnau de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1210)  Noble. Fou pare de

Sibil·la de Torrelles (Catalunya, segle XII – segle XIII)  A part de ser filla d’Arnau de Torrelles, no hi ha altres notícies.

Toronell -llinatge-

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, s XVIII – s XIX)

Família de constructors. Iniciada per:

Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1713 – segle XVIII)  Mestre paleta. Fou el pare de:

Josep Toronell (Olot, Garrotxa, segle XVIII – després 1834)  Mestre d’obres. Col·laborà en les obres de can Noguer d’Olot (1816-26) i s’especialitzà en arquitectura rural (mas Soler de Tapioles). Fou el pare de:

Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1779 – segle XIX)  Era canonge de la catedral de Girona, per a la qual projectà l’orgue i la seva instal·lació.