Arxiu d'etiquetes: llinatges

Vergara -artistes-

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.

Fou iniciada pels germans:

Manuel Vergara  (València, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.

Francesc Vergara  (València, 1681 – 1753)  Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:

Francesc Vergara i Gimeno  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare.

Terol -picapedrers-

(Alacant, segle XVII – segle XVIII)

Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol (Alacant, segle XVII)  Picapedrer. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí). Mestre de l’ajuntament d’Alacant. Fou el pare de:

  • Felip Terol (Alacant, segle XVII – segle XVIII)  Picapedrer. Obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721); el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol en les esglésies d’Alacant i d’Agost.
  • Josep (I) Terol  (Alacant, segle XVII – segle XVIII)  Picapedrer, dit el major. Remodelà (1710-12) la nau de l’església de Montfort (Vinalopó Mitjà). Fou el pare de Josep (II) Terol, dit el menor.

Sureda -artistes-

(Illes Balears, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes. Iniciada pels germans Emília i Joan Sureda i Bimet.

Sanxo -pintors-

(Illes Balears, segle XVII – segle XIX)

(o Sancho) Família de pintors, iniciada per Esteve Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – 1784)  Pintor. Deixeble de Pere Joan Ferrer, l’estil del qual seguí amb tanta fidelitat que es fa difícil d’individualitzar-ne les obres. És conegut amb el sobrenom de Bracet o Maneta pel fet que li mancava la mà dreta. Es dedicà principalment a la pintura religiosa (L’arcàngel Sant Rafael acompanyant Tobies, església de Montsió, a Palma de Mallorca). Fou el pare de:

Salvador Sanxo i Ventaiol  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1764)  Pintor. Pintà una Assumpció (Santa Eulàlia) i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Montision de Pollença. Fou el pare de:

Salvador (II) Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1811)  Pintor. La seva obra més coneguda és el Ramon Llull de l’església d’Andratx. Treballà també per a la catedral de Palma i a Sóller.

Santalínea -orfebres-

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Família d’orfebres, iniciada per Bernat Santalínea  (Morella, Ports, vers 1360 – País Valencià, 1437)  Orfebre. Pertanyia a un llinatge d’artistes. Fou realitzador excel·lent de petites imatges. El 1428 féu una creu d’argent per a la seu de Tortosa, dita popularment dels lleonets.

Potser fou el pare de Bartomeu Santalínea (País Valencià, segle XV)  Orfebre. Actiu entre el 1412 i el 1449, autor de reliquiari de la Jana (Baix Maestrat) i d’un Sant Miquel a la catedral de València.

Santa Pau * -llinatge-

Forma errònia del llinatge català de Santapau (segles XIII-XV).

Sant Cristau

(Montesquiu d’Albera / Vilallonga dels Monts, Rosselló)

Antiga església de la comarca, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).

Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta.

En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d’Albera), d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d’Albera.

Sancho * -pintors-

Veure> Sanxo (família de pintors de Mallorca dels segles XVIII i XIX).

Rubió -família-

(Catalunya, segle XIX)

Família d’erudits i literats. Iniciada per Joaquim Rubió i Ors.

Rigau -pintors-

Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau (Perpinyà, abans 1592 – 1621)  Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d’Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d’Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare de:

  • Honorat Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1624)  Pintor. És autor del retaule de Sant Ferriol per al convent perpinyanès dels mínims, avui a l’església de Sant Jaume.
  • Jacint Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1631)  Pintor. El seu fill i ajudant fou:

Macià Rigau i Roat (Perpinyà, segle XVII – 1669)  Pintor. Després de la mort del seu pare, abandonà la pintura i féu l’ofici de sastre. Era el pare del famós Jacint Rigau-Ros i Serra, i de:

Gaspar Rigau-Ros i Serra  (Perpinyà, 1661 – París, França, 1705)  Pintor. Fou retratista notable.