Arxiu d'etiquetes: llibres

Racional, Crònica del

(Barcelona, 1334 – 1417)

Crònica de fets memorables, generals i locals, esdevinguts a la ciutat.

Escrita en llatí, abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda. El conjunt és molt variat i ple d’amenitat.

Constitueix els folis finals (285 a 310) del manuscrit conegut per Llibre antic de constitucions i privilegis, que comprèn una gran diversitat de texts, la majoria jurídics, i era guardat a l’escrivania del racional del municipi barceloní.

Ha estat publicada el 1921.

Qüestió d’amor

(València, 1513)

Novel·la sentimental anònima (Cuestión de amor). Reeditada diverses vegades al llarg del segle XVI, que reflecteix, amb personatges històrics reals, la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512.

L’obra se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano (potser Jeroni de Fenollet i de Centelles), per Belisana (Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó), al voltant dels quals es mouen en festes galants, justes i caceres els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català: el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc Remolins, l’almirall Bernat de Vilamarí, les tristes reines, Joana, vídua del rei Ferran I de Nàpols, i la seva filla, vídua de Ferrandí. Acaba amb la sortida de la ciutat del lluït exèrcit del virrei cap a Ravenna el 1512.

L’obra denota la influència d’Encina i de Lucas Fernández i inclou una ègloga dialogada que Flamiano i diversos amics representen per divertir la cort de la duquessa de Meliana (Isabel d’Aragó, duquessa de Milà) i que fou realment representada al palau del marquès de Pescara Ferdinando Francesco d’|valos.

Per la minuciosa descripció dels vestits i els costums constitueix una obra d’interès històric remarcable.

Quart Creixent

(Barcelona, abril 1957 – abril 1958)

Quaderns literaris trimestrals, publicats per Santiago Albertí. Amb quatre números en total.

Inserí articles i poemes de grans escriptors catalans contemporanis, amb la finalitat de mostrar una àmplia panoràmica de la literatura a les zones de parla catalana.

Quaderns Literaris

(Barcelona, 12 abril 1934 – 1938)

Col·lecció de novel·les i contes. Dirigida per Josep Janés i Olivé amb afany de popularitzar la literatura catalana.

Publicà un quadern setmanal. El primer volum fou dedicat a Les presons imaginàries de Pere Coromines.

La col·lecció publicà obres d’altres autors catalans i també divulgà obres de la literatura universal.

Commemorà el número 100 amb una Antologia general de la poesia catalana.

quadern gris, El

(Catalunya, 1966)

Dietari de Josep Pla, escrit entre el 8 de març de 1918 i el 15 de novembre de 1919. Publicat, amb reelaboracions posteriors, el 1966 com a inici de les seves obres completes definitives.

Es tracta d’una de les peces autobiogràfiques més considerables de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i plàstic el món de Palafrugell, de l’Empordà i de les seves estades a Barcelona, quan entrà en contacte amb els grups literaris.

Publicacions de “La Revista”

(Barcelona, 1916 – vers 1980)

Col·lecció fundada per J.M. López-Picó, com a complement de la publicació “La Revista”.

Hom hi publicà sobretot autors catalans, molt heterogenis; fins a l’esclat del 1936, edità 143 títols, entre els quals Les estances de Carles Riba, Les noves valors de la poesia catalana de Joaquim Folguera, Goethe en la literatura catalana de Manuel de Montoliu, Literatura catalana. Perspectiva general de Lluís Nicolau d’Olwer i Les planetes del verdum de Josep Carner.

La col·lecció fou represa el 1949 i continuada el 1950 per Editorial Barcino; d’aquesta etapa cal destacar La poesia de Joan Maragall d’Arthur Therry i Epistolari Carles Riba-J.M. López Picó.

Proclamación Católica

(Barcelona, 1640)

Obra publicada pels consellers barcelonins. Adreçada a Felip IV i a l’opinió pública, després dels fets del Corpus de Sang. El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande. Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i Berart.

L’obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part; conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d’haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats; detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares i que governi personalment.

Aquest imprès, de 145 folis, suscità una viva indignació a la cort madrilenya i fou objecte de diverses respostes anònimes, com l’Aristarco o censura de la “Proclamación Católica”, obra de Francisco de Rioja; No por el fuero, sino por el huevo, de Francisco de Quevedo, i altres.

procés de les olives, Lo

(Catalunya, 1495 – 1496)

Debat literari entre Bernat Fenollar i Joan Moreno, sobre el tema de les aptituds sexuals dels homes vells.

D’un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles: hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per lo síndic del comú dels peixcadors, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l’extensió augmentà considerablement (més de 1.000 versos).

En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l’època, que vol ésser un joc d’enginy però que no passa d’una discussió intranscendent.

Primera Història d’Esther

(Catalunya, 1947 – 1948)

Obra teatral de Salvador Espriu. Escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació.

Presenta una doble acció -una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa-. Autònomes en principi una de l’altra -estan només lligades pel personatge de l’Altíssim-, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació dels seus elements arriben a fusionar-se.

L’obra segueix en general la lletra del text bíblic, amb una deformació, però, de tipus esperpèntic, i també la tradició literària autòctona.

Crítica i lírica alhora, és una de les creacions de llenguatge més contundents de la literatura catalana moderna.

Fou estrenada el 1957.

Plaça del Diamant, La

(Barcelona, 1962)

Novel·la de Mercè Rodoreda.

Escrita en forma de monòleg, és la història de la classe baixa del barri de Gràcia durant el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra, però, de fet, és també una crònica de la vida popular barcelonina d’aquest temps.

El llenguatge, malgrat el seu to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic.

L’obra ha estat considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra i ha tingut una gran popularitat: n’han estat fetes nombroses edicions, ha estat traduïda a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, francès, txec, polonès, japonès, hongarès, alemany, noruec, etc) i ha estat portada al cinema per F. Betriu, el 1981.