Arxiu d'etiquetes: lleis

Ús i Ensenyament del Valencià, llei d’

Deixa un comentari

(País Valencià, 18 novembre 1983)

Llei aprovada per les Corts Valencianes, reunides a Alacant.

El seu objecte és el desenvolupament de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reservava a futures lleis l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’administració i l’ensenyament i la delimitació dels territoris en què s’aplicaria l’ús de la llengua pròpia, anomenada valencià, tal com havia fet anteriorment l’Estatut.

El seu abast és semblant al de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya, promulgada anteriorment, amb algunes diferències: no inclou les previsions que en aquella llei havien estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat, admet que els topònims puguin tenir doble versió valenciana i/o castellana, regula de forma distinta l’ús educatiu del valencià (que no és declarat llengua pròpia de l’ensenyament), etc.

Palatines, Lleis *

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1337)

Veure> Lleis Palatines  (conjunt de disposicions en llatí).

Ordinacions i Sumari dels Privilegis, Consuetuds i Bons Usos del Regne de Mallorca

2 Respostes

(Illes Balears, 1663)

Recopilació jurídica feta per encàrrec dels jurats per Antoni Moll, notari, síndic i arxiver perpetu del regne de Mallorca, i impresa per Pere Guasp el 1663 amb llicència del capità general del regne, però sense aprovar-ne el contingut.

Comprèn en una primera part la transcripció d’ordinacions de caràcter especialment processal, de les quals destaquen les de Pelagi Unis (1413), Berenguer Unis (1439) i Bernat Joan Pol. La segona meitat del llibre és un repertori jurídic per ordre alfabètic que aprofita i completa una obra similar de Teseu Valentí (segle XVI).

Normalització Lingüística a les Illes Balears, llei de

Deixa un comentari

(Illes Balears, 29 abril 1986)

Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear. Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana.

El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya. A part l’exposició de motius, consta d’un títol preliminar i quatre títols més, dedicats, respectivament, a l’ús oficial, l’ensenyament, els mitjans de comunicació social i la funció normalitzadora dels poders públics.

El Tribunal Constitucional (1988) n’anul·là l’article 5.2 i un incís de l’article 7.1, similars als articles anul·lats anteriorment de la llei catalana; l’article 13, que feia referència a l’ús del català en la vida militar, i l’article 20.2, que exigia coneixements suficients de català i castellà per a poder obtenir el títol de graduat escolar.

Furs de València

13 Respostes

(País Valencià, 1261)

Recopilació o codi dels dret valencià medieval.

Catalunya i Aragó havien volgut implantar els seus respectius furs al regne de València; però els Furs de València en van ésser totalment independents. Jaume I el va concedir a la ciutat de València l’any 1240, anomenat en principi Costum de València. Va ésser el primer document jurídic en català.

Successivament ampliat, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, i adquirí un caràcter territorial unificant els furs locals. La primera edició feta en català, impresa a València per Lambert Palmart és del 1482.

Entre 1950 i 1967 se’n va publicar la versió llatina, Fori Antiquii Valentiae o Furs de Jaume I, i el 1970 el lingüista Germà Colón en va iniciar una edició catalana completa crítica, de la qual han aparegut dos volums.

Estatut de Sau *

Deixa un comentari

Veure> Sau, Estatut de  (projecte d’Estatut de Catalunya del 1978).

Estatut d’Autonomia del País Valencià -1931-

5 Respostes

(País Valencià, juliol 1931 – 1936)

Projecte de llei, amb iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenat Conjunció de Partits, per una banda, i la Dreta Nacional i el PURA, per l’altra, mentre creixia les aspiracions estatuàries de la població.

L’arribada del Bienni Negre (novembre 1933) paralitzà les campanyes. A partir del febrer de 1936 es reanimà amb més força que mai la campanya pro Estatut, aquesta vegada sostinguda tant pels fronts populars com pels ajuntaments i les diputacions que quedà esmorteïda per l’inici de la guerra civil, tot i que hom en coneix, almenys, tres avantprojectes que no prosperaren.

Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa -1931-

6 Respostes

(Illes Balears, juliol 1931)

Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23 de juliol de 1931.

Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics (amb l’única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents.

Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l’estatut impediren que reeixís.

Estatut d’Autonomia de les Illes Balears -1983-

3 Respostes

(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )

Llei orgànica. Iniciat el 1977, el procés de l’elaboració fou llarg i complex, fins que pel juny de 1980 fou creada una comissió de partits, coneguda per Comissió dels Onze, que acordà que l’estatut seguiria la via de l’article 143 de la Constitució espanyola, i els primers dies de desembre de 1981 l’Assemblea de Parlamentaris i Consellers, aprova el projecte d’Estatut.

Durant el tràmit de la seva discussió al Congrés de Diputats, Alianza Popular intentà modificar el projecte consensuat. En referència al sistema de competències, no difereix gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l’article 143.

Les seves característiques diferenciadores són principalment per la potenciació dels Consells Insulars, l’establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes i el reconeixement del català com a llengua oficial, juntament amb el castellà.

Quant a l’organització institucional autonòmica disposa que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana -1982-

8 Respostes

(País Valencià, 10 juliol 1982 – )

Llei orgànica de règim autonòmic. Els antics precedents estatutaris de la II República quedaren superats pels diferents projectes de la transició democràtica (1975-78).

Però els esdeveniments centralitzadors del 1981 i l’actitud claudicant dels partits parlamentaris del País Valencià rebaixaren sensiblement el nivell competencial en el text definitivament aprovat (escassa protecció jurídica del català, abandó de la senyera tradicional, denominació de Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, etc.).