Arxiu d'etiquetes: l’Estany

Cid i Rafael, Felip

(Barcelona, 1 agost 1930 – l’Estany, Moianès, 22 maig 2015)

Escriptor i metge. Fill de Josep Maria Cid i Prat.

Actiu promotor de la poesia, ha publicat els llibres de poemes Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965) i Records d’uns aparadors (1967), així com una Història de la medicina a Catalunya (1970).

Estany, monestir de l’

(l’Estany, Moianès)

Antiga abadia agustiniana (Santa Maria de l’Estany) d’estil romànic, avui parròquia del municipi. Fou un dels centres clericals més actius del país impulsada per la reforma gregoriana.

Rebé en el segle XII nombroses dotacions, que permeteren al monestir de reedificar l’església i iniciar la important obra del claustre. El 1395 l’incendi de l’abadia feu que restés abandonada 41 anys. El 1448 un terratrèmol enderrocà les voltes de l’església, i la recuperació fou lenta i mai total.

El 1775 la comunitat era totalment extingida. En 1966-71 es restaurà l’església actual, d’una sola nau i creuer amb tres absis, que substitueix un temple del segle X, fou consagrada l’any 1133 per Oleguer i els bisbes de Vic i de Girona.

El seu claustre, gairebé quadrat, té 72 columnes, corresponent-ne 18 a cada ala, posades de dues en dues. Els magnífics capitells no conserven el primitiu ordre; presenten esculpits temes del Nou Testament, costums, flors i fauna del país, heràldica i motius fantàstics.

L’església conserva la imatge de la Mare de Déu de l’Estany alletant el Nen, en alabastre, i cinc sarcòfags del segle XIV. A l’actual rectoria hom ha instal·lat un petit museu de peces antigues, documents i records.

Estany, l’ (Moianès)

Municipi del Moianès (Catalunya): 10,25 km2, 870 m alt, 404 hab (2016)

0moianes

Situat al nord-est de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al peu del puig Rodó (1.055 m alt) i drenat per la riera d’Oló. El relleu és accidentat pel vessant sud del Montví, amb vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pastures, els quals ocupen una bona part del terme. Hi havia hagut un estany d’origen endorreic, dessecat al segle XVI, que va donar lloc al topònim.

Basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratge), a més d’una petita indústria tèxtil. Els valors climàtics, paisatgístics i d’art i d’arqueologia de la contrada expliquen el seu caràcter tradicional de localitat d’estiueig i li n’asseguren el futur. Àrea comercial de Vic.

El poble té l’origen en l’abadia romànica de Santa Maria (monestir de l’Estany), de la fi del segle XI.

Dins el terme han estat trobades restes de monuments megalítics.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques