Antic castell, al nord de la vila, aturonat a la dreta del riera de Pinet.
Durant l’atac de Berenguer V d’Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca.
El castell restà abandonat després de l’expulsió dels moriscs (1609).
Despoblat, al sud del terme, vora el barranc de Xeta, afluent, per la dreta, del riu de Vernissa. Era lloc de moriscs.
Veure> Micena (caseria i antic poble).
Despoblat, al sud-oest de la vila. Al començament del segle XVII era habitat per 30 famílies de cristians de natura. En resta l’església de Sant Joan.
(o Villella) Despoblat i antic castell, al sud de la vila.
El castell és esmentat en la crònica de Jaume I.
(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)
Veure> les Cases de Vidal (caseria).
(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)
Caseria, a l’est del terme, al límit amb el d’Ontinyent.
(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)
Caseria, al nord del poble.
Partida, al nord-est de la vila, a la zona muntanyosa que enllaça amb la serra de Buixcarró.
El coll de Torrella (351 m alt) comunica la vall del barranc de Torrella (afluent, per la dreta, del riu d’Albaida entre Guadasséquies i Bellús) amb la del riu de Barxeta.
Llogaret, al nord del poble, a la confluència dels rius d’Albaida i de Micena, centre de l’enclavament de Torralba i Micena (2,94 km2), situat entre els municipis de Benissuera, Sant Pere d’Albaida, Bèlgida i la Pobla del Duc.
Lloc de moriscs dependent de Bèlgida, al segle XVI fou agregat a Otos.
Dades dels Països Catalans 