(la Jonquera, Alt Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Metge. És autor de notables escrits professionals.
Azenar, Pere
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: la Jonquera
Forcat, coll -Alt Empordà-
Coll (810 m alt) de la serra de l’Albera, obert entre el pic de Llobregat i el puig Pinyet.
Forcadell, coll
Coll (959 m alt) de la serra de l’Albera, obert entre les valls de l’Albera (Vallespir) i de Requesens (Alt Empordà).
Aguilera, Antoni
(la Jonquera, Alt Empordà, segle XVI – Guadalajara, Castella, segle XVI)
Metge. Exercí a Guadalajara.
Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor (Alcalà, 1569) i uns rudiments de medicina (1571), en llatí.
Forndelvidre
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent de Forndelvidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Forn del Vidre, el -Alt Empordà-
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Canadal
Poble, al sud-est de la vila. El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí.
L’església és dedicada a santa Cristina.
Al sud-est hi ha els estanys de Canadal, on neix el Merdançà.
Arca, coll de l’ -Alt Empordà-
Depressió (581 m alt) de la serra de l’Albera, entre la vall de l’Albera i la capçalera del Llobregat, límit amb el Vallespir.
S’obre entre el pic de la Comtessa i el pla d’Arca, que s’estén pel vessant meridional.
Bosch de la Trinxeria, Carles
(Prats de Molló, Vallespir, 15 maig 1831 – la Jonquera, Alt Empordà, 15 octubre 1897)
Escriptor. Fill de rics propietaris rurals, estudià arts i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona.
Afeccionat a la caça, a la pesca, etc, visqué a les seves propietats del Pirineu i féu freqüents viatges, sobretot al Llenguadoc.
Ja gran, publicà quadres descriptius i impressions de la vida a muntanya, amb especial atenció al lèxic: Records d’un excursionista (1887), Pla i muntanya (1888), De ma collita (1890), Tardanies (1892), etc.
Les seves novel·les L’hereu Norandell (1889), Montalba (1891), L’hereu Subirà (1893) i Lena (1894) intentaven de superar el costumisme folklòric. Publicà treballs d’erudició, botànica, agricultura i folklore.
Com a col·laborador de “La Renaixença” contribuí a difondre l’interès pel muntanyisme.
Dades dels Països Catalans 