(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1847)
Historiador i jurisconsult.
Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc: Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc.
(Manresa, Bages, 1645 – Pamplona, Navarra, 1707)
Jurista i noble. Fill de Josep d’Amigant i Carreres. Magistrat de l’Audiència de Barcelona, va defensar, contra els propòsits del virrei, el dret al secret de les sessions del Consell de Cent (1704).
Fou detingut a Madrid per ordre de Felip V de Borbó (1706), i empresonat a Pamplona, on morí.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – segle XVI)
Jurista i doctor en dret civil i canònic.
Preparà, amb la transcripció dels vells manuscrits i intentant de fer-ne una depuració textual, el Llibre de les costums generals escrites de l’insigne ciutat de Tortosa, que, amb un prefaci seu i sota la seva direcció immediata i la seva correcció, fou editat per encàrrec del municipi de Tortosa l’any 1539.
(Barcelona, 1653 – Madrid, 9 octubre 1726)
Jurista i polític filipista. Va ésser fiscal a l’Audiència de Catalunya el 1701 i després magistrat del criminal des del 1702 fins al 1705.
Quan les tropes de l’arxiduc entraren a Barcelona marxà a Castella, on Felip V el féu ministre del Consejo de Castilla. Tornà a Catalunya amb l’exèrcit borbònic, com a assessor civil del duc de Pópuli i després del duc de Berwick.
Destituí l’abat de Montserrat i l’empresonà, i desterrà el de Santes Creus el 1713. Formà part de la Junta de Justicia y Gobierno del Principat i féu, com també José Patiño, un informe sobre les característiques de Catalunya per tal d’adaptar-hi el règim de monarquia absoluta.
El seu fou la base del Decret de Nova Planta, si bé era contrari al trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera.
Ametller tornà després a Madrid, on continuà essent membre del Consejo de Castilla, fins a la seva mort.
Fou el pare d’Oleguer d’Ametller i Pescio.
(Barcelona, 1848 – 1885)
Jurista. Col·laborà amb l’il·lustre jurisconsult Guillem Maria de Brocà a l’obra Instituciones de derecho civil catalán.
(Catalunya, segle XV)
Jurista. Va assistir a les Corts de 1438 en col·laboració amb els diputats de Catalunya. Fou advocat de la generalitat de Catalunya.
Després del 1450 escriví un Repertorium iuris praecipue Barcinonensis…, en què aplegà alfabèticament tota una sèrie de matèries jurídiques.
Redactà, conjuntament amb altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari.
(Barcelona, 1689 – Madrid, 18 setembre 1757)
Magistrat i polític. Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer, i germà d’Antoni. Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver.
Partidari de Felip V de Borbó, seguí el seu pare i el seu germà a Castella i, després de l’ocupació de Barcelona (1714), ocupà diversos càrrecs com a administrador i regidor, i posteriorment el de president de l’Audiència barcelonina.
Fou un dels principals membres fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres.
(Barcelona, 1653 – 1720)
Jurista. Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a l’antiga Universitat de Barcelona.
Partidari de Felip V de Borbó, l’arxiduc Carles III de Catalunya li confiscà els béns (1707), però pogué fugir a Castella i fou nomenat magistrat de la Cancelleria de Valladolid.
Tornà a Barcelona, amb les tropes filipistes, fou membre de la Real Junta de Justicia y Gobierno (1714), que governà Catalunya després de l’ocupació borbònica, i posteriorment s’incorporà a la nova Reial Audiència.
Va fer un estudi sistemàtic dels oficis municipals i dels sistemes de provisió i remuneració d’aquests, per tal d’adaptar-los a les noves estructures administratives que havia d’imposar el decret de Nova Planta.
Fou el pare de Josep Francesc i d’Antoni d’Alòs i de Rius.
(la Selva de Mar, Alt Empordà, 1843 – 21 setembre 1915)
Jurista. Catedràtic de dret romà, ocupà també els càrrecs de degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
És autor, entre d’altres obres, de La costumbre como fuente de derecho (1908) i d’un Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña.
(Madrid, 10 març 1900 – Barcelona, 25 agost 1937)
Jurista. Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vice-degà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937.
Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país; és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d’altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff.
Dades dels Països Catalans 