Arxiu d'etiquetes: juristes

Permanyer i Ayats, Joan Josep

(Barcelona, 4 març 1848 – 12 abril 1919)

Notari, polític i jurista. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà  de Ricard. Catedràtic del dret espanyol a la Universitat de Barcelona i gran especialista en dret català.

Diputat a Corts, fou dirigent de la Unió Catalanista, ponent a les Bases de Manresa sobre el poder central de l’estat. Actuà de president de l’assemblea que la Unió celebrà a Reus (1893). Després s’afilià a la Lliga Regionalista. Presidí els Jocs Florals de 1901.

Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona durant més de vint anys, on féu enriquir la biblioteca. Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1897-98) i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Havia col·laborat a “La Renaixença”. Autor de diversos escrits jurídics, entre ells un Projecte a l’apèndix del codi civil, en el qual es reflecteix el seu profund coneixement del dret català.

Pérez-Vitoria Moreno, Octavio

(Barcelona, 8 maig 1912 – 22 octubre 2010)

Jurista i criminalista. Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma.

Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia.

Autor de La minoría penal (1940), La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal, entre altres obres.

El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Pérez Calvillo, Fernando

(Mallen, Aragó, segle XIV – Roma, Itàlia, 12 novembre 1404)

Teòleg, jurista i cardenal.

Era canonge i degà de l’església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic (1387). Assistí com a ambaixador del rei catalano-aragonès a la coronació del rei de Navarra.

El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d’Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic.

El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392; el 1397 el nomenà cardenal i li encarregà moltes missions diplomàtiques.

Pere i Raluy, Josep

(Barcelona, 1921 – 1980)

Jurista. Pertanyent a la carrera judicial, fou molts anys jutge encarregat del Registre Civil de Barcelona, que organitzà per tal que funcionés amb la màxima eficàcia.

Especialista en dret de nacionalitat i de família, lluità per la reforma d’aquest darrer; participà molt activament en tots els moviments democratitzadors del poder judicial durant la dictadura franquista.

Publicà Derecho del Registro Civil (1962), Derecho de nacionalidad i, en col·laboració, Derecho de arrendamientos urbanos.

Pere, Bonanat de -jurista s XV-

(Barcelona, segle XIV – 1443)

Jurista. Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort.

Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important.

El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte.

Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català (1412), no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos imposaren llur llista. De tota manera, acudí a Casp per tal de presentar-hi algunes al·legacions.

Fou un dels síndics de la ciutat de Barcelona a les corts de Montblanc (1414), Barcelona (1416), Sant Cugat (1419), Tortosa (1426), Montsó (1435) i Barcelona (1436), i portà a terme nombroses ambaixades de la ciutat prop del rei i de la reina.

És l’autor, amb Jaume Callís, de la redacció definitiva dels Usatges, així com d’altres obres jurídiques.

Penyafort, Ramon de

(Santa Margarida del Penedès, Alt Penedès, 1185 – Barcelona, 6 gener 1275)

Eclesiàstic, jurista i sant. Estudià i ensenyà retòrica i lògica a Barcelona. Va doctorar-se i professà dret (1216) a Bolonya.

Novament a Barcelona, fou nomenat canonge penitenciari, i l’any 1222 ingressà a l’orde de sant Domènec. El papa Gregori IX va cridar-lo a Roma amb l’encàrrec de reunir les Decretals.

El 1238 fou elegit mestre general de l’orde. Dos anys després hi renuncià per dedicar-se a la conversió de jueus i musulmans.

Va instituir escoles per preparar-hi missioners a Barcelona, Múrcia i Tunis. Contribuí a la fundació de l’orde de la Mercè.

Entre les seves obres hi ha Decretalium Gregorii pape IX, libri V (segona part del Corpus Juris Canonici),Summa de poenitentia, molt divulgada a l’edat mitjana, i Summa pastoralis.

Peguera, Lluís de

(Manresa, Bages, 1540 – el Bruc, Anoia, 8 juliol 1610)

Jurisconsult. Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova. Assessor del capità general de Catalunya i oïdor de l’Audiència de Barcelona.

És autor de diverses obres: Decisiones aureae Cathaloniae Senatus, Quaestiones in actu practico frequentiores in Barcinona, regio consilio criminali majore parte decisae, Aurea elegans repetitio, Quoniam per iniquum, Illustrationes feudales et emphyteuticales (1687) i Pràctica, forma i estil de celebrar Corts Generals a Catalunya (1682).

Pedrol i Rius, Antoni

(Reus, Baix Camp, 10 febrer 1910 – Madrid, 17 octubre 1992)

Advocat i jurista. S’establí a Madrid, on s’especialitzà en dret mercantil.

Degà del Col·legi d’Advocats de Madrid (des del 1973) i president del Consell General de l’Advocacia (des del 1974), es va distingir per la defensa de la professió i dels drets democràtics.

Els anys 1977-78 fou senador per designació reial.

Pau, Jaume

(Perpinyà, segle XV – Barcelona, 1466)

Jurista. Pare de Jeroni Pau.

Féu d’assessor jurídic de la cort d’Alfons IV el Magnànim. Visqué quatre anys a Mallorca. Féu també de conseller de Joan II, fins que aquest es posà contra el Principat.

Com que havia estat assessor jurídic del governador Requesens, en ésser detingut aquest, fou apartat del càrrec. Féu costat a la Generalitat.

Va escriure un tractat sobre dret romà i es consideren d’ell els treballs Notae de represaliis i De aliquibus quaestionibus quae artae fueruni occasione mortis regis Martini.

Pasqual, Josep -jurisconsult-

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. Advocat fiscal criminal, a Girona, el 1705 fou nomenat magistrat de la nova Audiència de Barcelona, que es tornà a crear quan vingué Carles d’Àustria.

El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat de Barcelona, on era quan Felip V l’assetjà sense aconseguir els seus propòsits. El 1709 organitzà a l’Empordà i a Vic les milicies populars.

El 1713 anà a Vic, poc temps abans de tancar-se el setge de Barcelona, per impedir que la ciutat quedés a mans dels borbònics, cosa que no aconseguí.

El 1714, quan caigué Barcelona, li van ésser confiscats els béns.