Arxiu d'etiquetes: juristes

Puig, Josep -jurista-

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. El 1705 l’arxiduc Carles d’Àustria el nomenà magistrat de l’Audiència.

El 1706 anà a Girona perquè part de la guarnició es traslladés a Barcelona, que era amenaçada per les tropes de Felip V. El 1707 fou nomenat capità de fusellers i lluità al front de l’Ebre. El 1709 ajudà a organitzar la defensa de Vic.

Membre del Suprem Consell de Catalunya, el 1713 restà a Barcelona durant el setge borbònic.

Amb la capitulació (1714), li foren confiscats tots els béns.

Prohomenia, Honorable

(Anglesola, Urgell, després 1264 – segle XX)

Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns de la població, tant civils com criminals. Les sentències eren inapel·lables.

El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici.

El tribunal tenia per patrona la Mare de Déu del Roser.

Persistí fins al segle XX.

Pou i Ordinas, Antoni Josep

(Palma de Mallorca, 19 agost 1834 – Caldes de Malavella, Selva, 2 agost 1900)

Jurista i filòsof. Fou catedràtic de dret romà a Barcelona.

Defensor del tomisme, hi dedicà una gran part dels seus articles i conferències.

Són obres seves: Prolegómenos o introducción general al estudio del derecho y principios de derecho natural (1877) i Historia externa del derecho romano (1884).

Potau i d’Oller, Cristòfor de

(València, 1647 – Pamplona, Navarra, 1706)

Jurista. Senyor de Sarral, de Cabra (que comprà el 1698 al marquès d’Olias) i de la quadra de Conill. Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company.

Col·laborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg. Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona.

Felip V volgué atreure-se’l amb el títol de comte de Vallcabra (1702), però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou empresonat a Alcalá de Henares, Àvila i Pamplona.

Deixà l’obra Articulis juris… decisionibus regii senatus intextis, ac variis constitutionibus Cathaloniae penitus illustratis (publicada el 1760).

Fou el pare de Josep Faust de Potau i de Ferran.

Porcioles i Colomer, Josep Maria de

(Amer, Selva, 15 juliol 1904 – Vilassar de Dalt, Maresme, 3 setembre 1993)

Jurista i polític. Doctorat en dret per la Universitat de Barcelona i vinculat a la Lliga Regionalista, marxà fora del país el 1936 i no hi retornà fins a l’acabament de la guerra civil.

Proper a l’Opus Dei, fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida.

Alcalde de Barcelona (1957-73), la seva gestió s’encaminà a un desenvolupament urbanístic basat en el model de la Gran Barcelona que havia estat postulat a inicis del segle XX.

Destituït el 1973, després d’àmplies protestes ciutadanes, es dedicà posteriorment a diverses activitats financeres i empresarials. El 1983 li fou concedida la medalla d’or de la ciutat.

Pons i Montells, Frederic

(Barcelona, 1838 – Madrid, 25 novembre 1902)

Jurista, polític i escriptor. Fill de Marian Pons i Tàrrech.

Col·laborà amb la junta revolucionària del 1868. Membre de la comissió de codis d’Ultramar i magistrat de l’Audiència de Madrid, fou també diputat a les corts.

Escriví en nombrosos periòdics de Madrid i de Barcelona, ciutat on dirigí el setmanari “La Bomba”. És també autor de les obres de teatre: L’arrencaqueixals, Un barret de pega i Les dues Tereses.

Ponç i d’Icard, Lluís

(Tarragona, 1518 – 23 juny 1578)

(o d’Icart) Jurista i historiador. Descendent d’il·lustre família, el seu pare, Joan Ponç, era governador de Nàpols en temps de Carles I. Estudià dret a Nàpols i a Roma i l’any 1545 tornà a Tarragona i es dedicà a l’exercici de l’advocacia. Bon coneixedor del llatí, es dedicà als estudis d’epigrafia, numismàtica i paleografia.

Va escriure Llibre de tots los epigrammas que se són trobats de temps dels romans, que es conserva en un volum manuscrit a la biblioteca dels carmelites descalços de Barcelona fins al 1835, Catálogo dels archebisbes que sont estats de la Metropolitana Iglésia i antiquísima ciutat de Tarragona y de las cosas notables de cada cual de aquells (1582), i Libro de las grandezas y cosas memorables de la Metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona, obra escrita en català que ell mateix traduí al castellà (1572); fou reimpresa a Lleida l’any 1883 per Josep Pleyan i de Porta.

Ponç Bonfill, Marc

(Barcelona, vers 990 – vers 1046)

Jurista i conseller comtal. Començà a actuar com a jutge cap a l’any 1011.

Fou preceptor de Berenguer Ramon I el Corbat, fill del llavors comte de Barcelona, Ramon Borrell, el testament del qual autoritzà el 1032.

Sembla que deixà d’actuar com a jutge el 1035, any que col·laborà amb la comtessa Ermessenda de Carcassona en la tasca del govern dels comtats, durant la minoritat de Ramon Berenguer I.

Planas i Casals, Josep Maria

(Barcelona, 9 desembre 1846 – 21 octubre 1923)

Jurista. Germà de Manuel. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona durant quaranta anys i degà de la facultat de dret.

Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Col·laborà a “La Publicitat” i a “La Dinastía”.

És autor de diversos treballs i discursos sobre temes jurídics, així com d’un de caràcter polític titulat La revolución del socialismo contemporáneo, pronunciat en obrir el curs 1902-03.

Pla i Deniel, Narcís

(Barcelona, 1867 – 8 juliol 1934)

Jurista i polític. Germà d’Enric. Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la “Revista Jurídica de Cataluña”, on escriví estudis especialitzats de dret català.

Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau. És pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensava les unions professionals per oficis.

Com a catòlic independent, fou elegit regidor de Barcelona (1903) i diputat a corts per Girona (1920 i 1923).

Entre altres obres, publicà La ley del progreso (1895), Por los sindicatos obreros (1911), Sindicats i Unions professionals (1912), etc.