Arxiu d'etiquetes: juristes

Saera, Ramon

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XIV – 1357)

Jurista. De família de juristes, ha estat confós amb un seu germà Berenguer, canonge de Vic.

Advocat fiscal de la batllia i de la vegueria de Manresa i assessor dels consellers d’aquesta ciutat en la construcció de la sèquia, actuà d’intermediari amb el bisbe de Vic per a la solució del plet que aquella obra motivà.

Patrocinà l’obra de la capella de les Verges, de la Seu de Manresa, on fou enterrat i a la qual llegà un frontal brodat (obra del florentí Geri di Lapo), altres ornaments, llibres i peces d’orfebreria.

És autor de comentaris als usatges i les constitucions de Catalunya i d’altres obres de caràcter jurídic.

Rubí i de Marimon, Ramon de

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1601 – Saragossa, Aragó, desembre 1642)

Magistrat. Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial.

Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó.

Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona; reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població. Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña (1642), manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford.

Ros, Ramon

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, segle XIV)

Jurisconsult.

És autor de la versió catalana del Tractatus de Purgatorio Sanctii Patricii, d’H. de Saltrey, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig.

Sembla ésser de ben entrat el segle XIV i té un cert interès lingüístic.

Romeu i de Ferrer, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Jurista i polític.

Regent de la Cancelleria i membre del Consell Reial de Catalunya, acabdillà l’equip de govern de Joan d’Àustria durant el virregnat d’aquest al Principat.

Formà part de la comissió francoespanyola (Ceret, del 22 març al 23 abril 1660) encarregada de delimitar la frontera pirinenca després del tractat dels Pirineus.

Romaguera i Balle, Francesc

1 Resposta

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1648 ? – 1694)

Jurista. Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió.

Per encàrrec del bisbe Miquel Pontic publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis (1691, reimpreses el 1718) amb nombroses glosses i comentaris.

Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo (1700) juntament amb texts del mateix Romaguera inspirats en juristes catalans de l’època.

Romà i Rossell, Francesc

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1726 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 15 desembre 1784)

Jurista i economista.

El 1766 ingressà a la Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona -actual Acadèmia de Ciències i Arts-, on fou nomenat poc temps després director d’Agricultura. Al final del mateix any fou nomenat regent de la Reial Cancelleria de Mèxic i més tard virrei interí.

Mercantilista moderat, pels seus estudis sobre població pot ésser considerat com un predecessor de Malthus.

Entre les seves obres figuren: Disertación histórico-político-legal por los Colegios y gremios de la ciudad de Barcelona y sus privativos (1766) i Las señales de la felicidad de España y medios de hacerlas eficaces (1768).

Roig i Rey, Ramon

Deixa un comentari

(Castellviny, Pallars Sobirà, 19 novembre 1793 – Barcelona, 14 setembre 1861)

Jurista. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona.

El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona.

El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861.

Roca i Trias, Maria Encarnació

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 abril 1944 – )

(o Encarna) Jurista. Doctora en dret civil i catedràtica a la Universitat de Barcelona.

Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. És especialista en dret civil català i en dret de família.

Obres principals: Natura i contingut de la llegítima en el dret civil català (1975), Derecho de daños (1998), Institucions del dret civil de Catalunya, amb Lluís Puig i Ferriol, obra bàsica que a assolit diverses edicions, i Família i cambio social (1999).

Rius i de Falguera -germans-

1 Resposta

Ignasi i Josep de Rius i de Falguera eren fills de Francesc de Rius i de Bruniquer.

Ignasi de Rius i de Falguera  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Jurista. Fou oïdor de l’Audiència de Barcelona reconstituïda pels borbònics el 1716 entre la gent que els era addicta. Temps a venir seria degà del mateix organisme.

Josep de Rius i de Falguera  (Barcelona, 1675 – Conca, Castella, 1739)  Eclesiàstic i erudit. El 1710 era canonge de Barcelona. Pertanyia a l’Acadèmia dels Desconfiats. S’allunyà de la política durant la guerra de Successió, malgrat que restà a Catalunya. Fou rector de la Universitat de Barcelona abans que fos dissolta per Felip V. El 1713 participà, com a procurador d’un dels seus col·legues de capítol, a la Junta de Braços de Barcelona. Disconforme amb la decisió de resistència singular catalana contra els borbònics, abandonà Barcelona i es retirà a Vic. El 1720 fou nomenat tresorer de la seu barcelonina; el 1729 adreçà a Felip V un memorial defensant les immunitats de l’Església enfront del poder civil. Poc abans de la seva mort havia estat nomenat inquisidor de Conca.

Rius i de Bruniquer, Francesc de

1 Resposta

(Barcelona, 1644 – segle XVII)

Jurista i ciutadà.

El 1677 era un dels delegats de la ciutat que anaren a Saragossa per l’adquisició urgent de blat. Fou magistrat de la sala primera de l’Audiència de Barcelona.

Actuà d’assessor i confident del virrei borbònic Velasco, fins atiant-lo contra alguns dels seus col·legues a l’Audiència. Fou vice-rector de la Universitat de Barcelona.

Pare d’Ignasi i de Josep de Rius i de Falguera.