(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XV)

Jurisconsult.

El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d’In tractatum Petri Alberti… de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos… commentaria, que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551.

Dóna la visió d’un pràctic del seu temps de postguerra: s’esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa.

(Catalunya, segle XIV)

Jurisconsult. Autor d’uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan de Socarrats.

Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca.

No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista de l’usatge Auctoritate et rogatu.

(Tortosa, Baix Ebre, 1560 – Saragossa, Aragó, 1629)

Jurista. Estudià a la Universitat de Lleida, d’on fou professor. Fou lloctinent de la cort del justicià d’Aragó i tingué d’altres càrrecs jurídics.

Obres seves són: Decisionis sacri senatus regnii Aragonum, Tratados jurídicos, Libro de Cosmografía universal del mundo y particular descripción de Tierra Santa, i un volum de Poesías.

(Catalunya, segle XIII)

Jurisconsult. Estudià a Bolonya. Tornat a Catalunya, hi gaudí de gran prestigi.

El 1228 fou nomenat defensor de la comtessa Aurembiaix d’Urgell, desposseïda pels Cabrera. Fracassades les gestions amicals, el mateix Sasala influí sobre Jaume I per moure’l a la intervenció armada a favor d’Aurembiaix.

Els seus honoraris per aquest cas resultaren fabulosos, i per cobrir-los, Aurembiaix li féu concessió vitalícia de l’anomenat dret de caldera de Lleida, taxa dels comtes urgellencs sobre les calderes de tintoreria d’aquella ciutat. L’impost, que pujava aleshores a 200 sous, ascendia anys després a 7.000, i encara en valgué posteriorment més de 14.000.

Defensà el mercader Arnau de Solsona en el plet del Sant Drap de Lleida.

(Barcelona, 31 març 1795 – 22 abril 1846)

Jurista. Fill de Francesc Santponç i Roca. Estudià a Barcelona i a Osca.

Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista “Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes”, d’una gran qualitat, però de curta durada. El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat (1822-23) retornada a Barcelona pel govern constitucional. Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari.

Juntament amb B.C. Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic. El 1836 fou nomenat catedràtic de l’estudi general de Barcelona i l’any següent ho fou de la universitat restaurada (dret de l’estat espanyol). S’oposà als progressistes i fou destituït (1840), però recuperà la càtedra el 1844.

Col·laborà en l’edició monumental de Las siete partidas (1843), amb notes que foren altament valorades pels seus contemporanis.

Fou germà seu Francesc Santponç i Barba  (Barcelona, vers 1790 – segle XIX)  Advocat. Publicà Nuevo manual de la práctica forense de Cataluña y de Castilla (1831).

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Jurisconsult. Canonge de Barcelona, ardiaca d’Empúries.

La generalitat li donà a revisar, juntament amb Pere Basset, la compilació dels texts legals del Principat de Catalunya, acabada el 1418 per Jaume Callís, Bonanat de Pere i ell. L’obra no fou editada fins el 1495.

Mestre de Tomàs Mieres, aquest li sotmeté a censura el seu Apparatus.