Arxiu d'etiquetes: juristes

Rius i de Falguera -germans-

1 Resposta

Ignasi i Josep de Rius i de Falguera eren fills de Francesc de Rius i de Bruniquer.

Ignasi de Rius i de Falguera  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Jurista. Fou oïdor de l’Audiència de Barcelona reconstituïda pels borbònics el 1716 entre la gent que els era addicta. Temps a venir seria degà del mateix organisme.

Josep de Rius i de Falguera  (Barcelona, 1675 – Conca, Castella, 1739)  Eclesiàstic i erudit. El 1710 era canonge de Barcelona. Pertanyia a l’Acadèmia dels Desconfiats. S’allunyà de la política durant la guerra de Successió, malgrat que restà a Catalunya. Fou rector de la Universitat de Barcelona abans que fos dissolta per Felip V. El 1713 participà, com a procurador d’un dels seus col·legues de capítol, a la Junta de Braços de Barcelona. Disconforme amb la decisió de resistència singular catalana contra els borbònics, abandonà Barcelona i es retirà a Vic. El 1720 fou nomenat tresorer de la seu barcelonina; el 1729 adreçà a Felip V un memorial defensant les immunitats de l’Església enfront del poder civil. Poc abans de la seva mort havia estat nomenat inquisidor de Conca.

Rius i de Bruniquer, Francesc de

1 Resposta

(Barcelona, 1644 – segle XVII)

Jurista i ciutadà.

El 1677 era un dels delegats de la ciutat que anaren a Saragossa per l’adquisició urgent de blat. Fou magistrat de la sala primera de l’Audiència de Barcelona.

Actuà d’assessor i confident del virrei borbònic Velasco, fins atiant-lo contra alguns dels seus col·legues a l’Audiència. Fou vice-rector de la Universitat de Barcelona.

Pare d’Ignasi i de Josep de Rius i de Falguera.

Riquer, Antoni

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV – 1492)

Jurista. Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer.

Fou catedràtic de l’Estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa. El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil.

El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476.

El seu fill fou Pere Joan de Riquer i de Boteller (Lleida, segle XV – 1505)  Jurista. Fou el pare de:

Lluís Francesc de Riquer i de Cardona (Lleida, segle XV – 1521)  Senyor de la baronia d’Albatàrrec. Fou cap important de les bandositats lleidatanes del primer terç del segle XVI. Lluità amb Lluís Oliver de Boteller (casat amb la seva germana Jerònima) contra l’exèrcit agermanat valencià (1521).

Ripoll i Mas, Acaci de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1475 – després 1555)

Jurisconsult. De família de cavallers, estudià dret a Salamanca.

Fou professor a les universitats d’Osca i de Barcelona, receptor de la batllia general de Catalunya, advocat fiscal i de la llotja de mar de Barcelona i del consell reial.

Remogut del càrrec arran de la Guerra dels Segadors, s’ordenà sacerdot, després d’haver estat casat i d’haver tingut fills.

És autor de tractats de dret civil: Practicabilia commentaria et quotidianae praxi… ad titulum D. De conditionibus et demostrationibus causis et modis eorum quae in testamento relinquuntur (Colònia 1617), Variae juris resolutionum (Lió 1630), sobre procediment civil, addicions a la Praxis civilis de Peguera (Barcelona 1648) i sobre l’organització i els procediments mercantils: De magistratus logiae maris (1655), així com un tractat sobre les regalies (1644).

Ribelles, Onofre Lleonard

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Jurista.

És autor d’un índex sobre el contingut de les glosses als Usatges fetes per Callís, Montjuïc i els Vallseca, i del tractat Stylus capibreviandi (1594).

Riba i Lledó, Francesc

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1848 – Barcelona, 1904)

Jurista i publicista. Col·laborà a “La Renaixensa” i a “L’Art del Pagès”.

El 1882 féu de defensor dels industrials que havien estat embargats durant els conflictes tributaris d’aquell any.

Va escriure: El Tribunal de las Aguas de Valencia, Conflicto entre los tribunales de arbitraje y el Fisco i El bando arbitral en la Edad Media.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Revista Jurídica de Catalunya

11 Respostes

(Barcelona, 1895 – )

(RJC) Publicació, primer en castellà, després bilingüe i el 1931 adoptà el títol en català.

Creada per acord del Col·legi d’Advocats i l’Acadèmia de Jurisprudència, hi han col·laborat els millors juristes catalans.

Fou interrompuda el 1936, i represa en castellà el 1945. Des del 1978 torna a ésser bilingüe.

L’any 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Enllaç web: Revista Jurídica de Catalunya

Reus, Ramon de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Eclesiàstic, diplomàtic i jurista. Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida.

El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques: a la cort de Castella (1286) per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó; a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles (1286), per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis (1257).

El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos.

Rei i Esteve, Joaquim

(Mentui, Pallars Sobirà, 3 desembre 1775 – Barcelona, 14 gener 1850)

Jurisconsult. Catedràtic de lleis a Cervera; fou diputat a corts els anys 1813, 1820 i 1821.

Regent de l’audiència de Mallorca (1835) i de la de Barcelona (1836). El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí (1839-42), i també presidí la de Jurisprudència.

El 1846 fou nomenat rector de la universitat literària de Barcelona.

Ramon, Josep

(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)

Jurista. Fou professor de la Universitat de Perpinyà (1599).

Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, ciutat on exercí l’advocacia i fou nomenat ciutadà honrat.

Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae (1628).