Arxiu d'etiquetes: juristes

Solé i de Sojo, Vicenç

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 octubre 1891 – 10 novembre 1963)

Poeta, polític i jurista. Especialista en dret marítim, del qual fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.

Era membre de la Lliga, i en fou diputat per Barcelona a les corts (1932). Va escriure en “L’Avenir”, “De Tots Colors” i “La Pàtria”. Presidí el Comitè de Dret Marítim de Barcelona.

Entre els seus treballs jurídics hi ha: la traducció de les Regles de la Haia sobre transports marítim i Programa per a un curs de dret marítim.

També va escriure poesia sota la influència dels clàssics, que traduí: La branca nua, L’ombra dels marbres, Estances i Poema de Rut. És autor també d’una monografia sobre la Costa Brava.

Solanes, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Jurisconsult i escriptor. Fou oïdor reial de l’Audiència de Barcelona i catedràtic de la universitat.

És autor de les obres Duelos de amor (1694), El emperador político o política de emperadores (1700) i Vida del emperador Ulpino Trajano (1700). Tingué per deixeble Finestres.

Arran de la guerra de Successió fou partidari de Carles d’Àustria. El serví durant molts anys a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà encara d’altres càrrecs a l’administració imperial.

En 1730 publicà les seves Selectae juris dissertationes circa edicta Praetorum.

Solà i Cañizares, Felip de

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 novembre 1905 – Estrasburg, França, 30 abril 1965)

Jurisconsult i polític.

Fou militant d’Acció Catalana i fundador de l’efímera Dreta Liberal Republicana de Catalunya (1930). Regidor de l’ajuntament de Barcelona l’any 1931, el 1932 s’afilià a la Lliga Catalana, i fou elegit diputat.

Després de la guerra civil, residí a França, on fou director de l’Institut de Dret Comparat del CSIC espanyol, vicedegà de la Facultat Internacional de Dret Comparat d’Estrasburg, membre de l’Associació Internacional de París i secretari general de l’Acadèmia Internacional de Dret Comparat de l’Haia.

Fou redactor en cap de la “Revista de Derecho Comercial” i autor d’obres sobre el dret comparat.

Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials

6 Respostes

(Catalunya, 1950 – 1987)

Antiga filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre dret, economia i sociologia.

El primer president en fou Lluís Duran i Ventosa, i Joaquim Carreras i Artau el delegat de l’Institut. Ha publicat una miscel·lània d’homenatge a Borrell i Soler, i convocà regularment els premis Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell.

El 1987 es dividí en la Societat Catalana d’Economia, la Societat Catalana de Sociologia i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.

Societat Catalana d’Estudis Jurídics

1 Resposta

(Catalunya, 1987 – )

(SCEJ)  Entitat. Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou creada a partir de la segregació de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.

La finalitat de la institució és l’estudi de la investigació del dret en general i d’una manera especial, del dret català, la difusió del seu coneixement i la publicació de treballs relacionats amb la matèria. L’any 1995 en fou nomenat president Josep Maria Mas Solench, i des del 2005 ocupà el càrrec Josep Cruanyes i Tor.

Publica, entre d’altres, la “Revista Catalana de Dret Privat” i la “Revista de Dret Històric Català”. L’any 2011 posà en servei un Diccionari jurídic català d’accés lliure a internet.

Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Jurídics

Socarrats, Joan de

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XV)

Jurisconsult.

El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d’In tractatum Petri Alberti… de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos… commentaria, que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551.

Dóna la visió d’un pràctic del seu temps de postguerra: s’esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa.

Sivilla i Gener, Tomàs

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 18 octubre 1817 – Girona, 8 gener 1906)

Bisbe i jurista. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i, més tard, hi fou catedràtic de cànons (1847-51).

Fou rector del Seminari de Barcelona del 1850 al 1854; el 1859 obtingué una canongia. El 1871 el papa el nomenà prelat domèstic, i el 1878 esdevingué bisbe de Girona. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i Legislació i de Bones Lletres.

És autor d’escrits diversos, com El primado de Tarragona (1858) i Apuntes históricos sobre el hospital de Barcelona (1880).

Seva, Bertran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Jurisconsult. Autor d’uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan de Socarrats.

Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca.

No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista de l’usatge Auctoritate et rogatu.

Sessé i Pinyol, Josep de

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1560 – Saragossa, Aragó, 1629)

Jurista. Estudià a la Universitat de Lleida, d’on fou professor. Fou lloctinent de la cort del justicià d’Aragó i tingué d’altres càrrecs jurídics.

Obres seves són: Decisionis sacri senatus regnii Aragonum, Tratados jurídicos, Libro de Cosmografía universal del mundo y particular descripción de Tierra Santa, i un volum de Poesías.

Serrahima i Palà, Maurici

2 Respostes

(Manresa, Bages, 4 abril 1834 – Barcelona, 4 febrer 1904)

Advocat i jurista. Es col·legià a Barcelona el 1859, ciutat on ocupà l’assessoria jurídica de l’ajuntament durant trenta-cinc anys.

Tingué alguns càrrecs econòmics. Es distingí entre els defensors del dret català. El seu prestigi professional fou elevadíssim. Del 1891 al 1893 fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

També conreà la pintura.

Fou el pare de Lluís Serrahima i Camín.