Arxiu d'etiquetes: juristes

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 23 maig 1989 – )

(TSJC)  Organisme jurisdiccional on, respectant la jurisdicció que correspon al tribunal suprem, culmina l’organització judicial a Catalunya. És integrat per tres sales: del civil i penal, del contenciós administratiu i del social.

D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina. També és competent per a conèixer d’un recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut.

No obstant això, les previsions estatutàries relatives al Tribunal han de ser complementades per una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per les lleis processals, la modificació de les quals és competència de l’estat.

Tribunal de Cassació de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, 2 març 1934 – setembre 1939)

Organisme judicial de la Generalitat. Establert per l’Estatut de 1932 i amb jurisdicció última en el civil i en l’administratiu de legislació autònoma.

Tenia la seu en el Palau de Justícia de Barcelona i constava de 12 membres.

Va desaparèixer per llei, però deixà com a llegat una sèrie de sentències que van tenir vigència al dret civil català.

Trias i Giró, Joan de Déu

4 Respostes

(Barcelona, 28 abril 1859 – 29 novembre 1914)

Jurista. Fill de Frederic Trias i Planas.

Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat de Barcelona a les assemblees catalanistes de Manresa (1892) i de Reus (1893).

Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió.

Fou el pare de Josep Maria, Lluís, Joan de Déu i Frederic Trias de Bes i Giró.

Trias de Bes i Giró, Frederic

3 Respostes

(Barcelona, 1902 – 11 desembre 1969)

Notari. Fill de Joan de Déu Trias i Giró, i germà de Josep Maria i de Lluís. Es llicencià (1923) i doctorà (1924) en dret a Barcelona.

S’especialitzà en temes de dret privat, col·laborà en revistes especialitzades, com “La Notaría” i “Revista de Derecho Privado”, i tingué importants participacions en els congressos internacionals de notaris de Madrid (1950), Roma (1958), etc.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

També fou germà seu Joan de Déu Trias de Bes i Giró  (Barcelona, 1892 – 1965)  Jurista. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Publicà articles de tema jurídic.

Tormo, Joan de

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, vers 1490 – Barcelona, 13 gener 1553)

Eclesiàstic i jurista.

Com a bisbe de Vic (1511-53), tingué un pontificat llarg i molt actiu: lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies.

Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya i es convertí durant uns mesos (1552-53) en el 62è. president de la Generalitat, i a la seva mort, fou nomenat president el seu nebot, Miquel de Tormo (1553-54).

Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic.

Tomàs i Costa, Llorenç

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1664 – Viena, Àustria, 23 novembre 1738)

Eclesiàstic i jurisconsult. Actuà de vicari general de la diòcesi de Vic. El 1705, essent rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, fou un dels organitzadors de la revolta antiborbònica que esclatà a la comarca d’Osona.

El 1706 Carles d’Àustria el nomenà canceller de la nova audiència de Barcelona. El 1710 fou segrestador de les temporalitats de l’arquebisbe de Tarragona.

Caiguda Barcelona (1714), fou desterrat pel decret de Berwick, i s’instal·là a Roma, on reunia sovint tot d’eclesiàstics catalans exiliats.

Ocupà una plaça al Consell de Santa Clara, de Nàpols. El 1731 esdevingué comissari general del tribunal de croada que existia a Sicília, aleshores territori imperial.

Tomàs de Taixequet i Fluixà, Miquel

3 Respostes

(Llucmajor, Mallorca, 1528 – Lleida, 1578)

Jurisconsult. Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino.

Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries (actual Castelsardo), a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista.

Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià. Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida (1577), on morí dos mesos després de prendre possessió.

La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits. Dedicà al cardenal Borromeo el seu tractat més important, Disputationes quaedam Ecclesiasticae (Roma 1565), en el qual defensà la doctrina catòlica enfront dels jueus, els musulmans i els heretges i proposà la unificació de les províncies eclesiàstiques de Tarragona i de València, atesa llur unitat de llengua i de costums. Molts dels seus tractats canònics restaren manuscrits.

Toda i Gil, Francesc de

3 Respostes

(Riudoms, Baix Camp, 1653 – Catalunya, segle XVIII)

Jurista. Advocat del Consell de Cent, s’oposà a les il·legalitats del govern de Felip V (nomenament anticipat de lloctinent, esmenes al testament de Carles II, etc) i fou inhabilitat per a càrrecs públics.

Això el decantà pel bàndol austríac, i el rei arxiduc Carles III el féu cavaller i membre de l’audiència (1705), de la qual esdevingué regent el 1706. Participà en la defensa de Barcelona (1706 i 1713-14). Després de la capitulació els filipistes li confiscaren els béns i cremaren els seus títols de regent i cavaller.

El seu nebot fou Josep de Toda i Domènech.

Sunyer i Monlleó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. En 1701-02 fou advocat de les Corts hagudes a Barcelona. S’atragué aleshores l’antipatia de les autoritats borbòniques. Era advocat fiscal criminal de Tarragona. En 1705 rebé el nomenament de magistrat per a la nova Audiència de Barcelona.

A les Corts tingudes per Carles d’Àustria en 1705-06 actuà d’habilitador del Braç Reial o popular. Li fou atorgat aleshores el títol de ciutadà honrat.

Restà a Barcelona durant el setge borbònic de 1706. Rebé també el títol de cavaller. En 1713-14, durant la defensa final contra Felip V, restà a Barcelona.

Després de la capitulació li foren confiscats els béns i el botxí cremà el seu títol de cavaller.

Sunyer, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XV – segle XVI)

Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1529-33). Jurisconsult.

El 1529 reuní en la seva persona els càrrecs de vicecanceller dels tres regnes de la corona en què era subdividit des de la mort el 1523 d’Antoni Agustí. Després d’ell el càrrec ja no tornà a subdividir-se.

Escriví uns comentaris a les constitucions de Catalunya donades per Jaume II de Catalunya-Aragó.