Arxiu d'etiquetes: juristes

Toda i Gil, Francesc de

3 Respostes

(Riudoms, Baix Camp, 1653 – Catalunya, segle XVIII)

Jurista. Advocat del Consell de Cent, s’oposà a les il·legalitats del govern de Felip V (nomenament anticipat de lloctinent, esmenes al testament de Carles II, etc) i fou inhabilitat per a càrrecs públics.

Això el decantà pel bàndol austríac, i el rei arxiduc Carles III el féu cavaller i membre de l’audiència (1705), de la qual esdevingué regent el 1706. Participà en la defensa de Barcelona (1706 i 1713-14). Després de la capitulació els filipistes li confiscaren els béns i cremaren els seus títols de regent i cavaller.

El seu nebot fou Josep de Toda i Domènech.

Sunyer i Monlleó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. En 1701-02 fou advocat de les Corts hagudes a Barcelona. S’atragué aleshores l’antipatia de les autoritats borbòniques. Era advocat fiscal criminal de Tarragona. En 1705 rebé el nomenament de magistrat per a la nova Audiència de Barcelona.

A les Corts tingudes per Carles d’Àustria en 1705-06 actuà d’habilitador del Braç Reial o popular. Li fou atorgat aleshores el títol de ciutadà honrat.

Restà a Barcelona durant el setge borbònic de 1706. Rebé també el títol de cavaller. En 1713-14, durant la defensa final contra Felip V, restà a Barcelona.

Després de la capitulació li foren confiscats els béns i el botxí cremà el seu títol de cavaller.

Sunyer, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XV – segle XVI)

Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1529-33). Jurisconsult.

El 1529 reuní en la seva persona els càrrecs de vicecanceller dels tres regnes de la corona en què era subdividit des de la mort el 1523 d’Antoni Agustí. Després d’ell el càrrec ja no tornà a subdividir-se.

Escriví uns comentaris a les constitucions de Catalunya donades per Jaume II de Catalunya-Aragó.

Solsona, Francesc

Deixa un comentari

(Anglesola, Urgell, segle XVI)

Jurisconsult. Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona.

És autor de Stilus capibrevandi (1547), que dedicà al bisbe d’Elna Miquel Despuig; en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l’audiència.

La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens (1556, 1575), que és encara una autoritat en matèria emfitèutica.

Soler, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)

Jurisconsult. Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599; hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607. Era donzell.

Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària (1611), en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters, resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat (1620), un Discurs… ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don (1621), escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i diverses al·legories jurídiques.

Solé i de Sojo, Vicenç

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 octubre 1891 – 10 novembre 1963)

Poeta, polític i jurista. Especialista en dret marítim, del qual fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.

Era membre de la Lliga, i en fou diputat per Barcelona a les corts (1932). Va escriure en “L’Avenir”, “De Tots Colors” i “La Pàtria”. Presidí el Comitè de Dret Marítim de Barcelona.

Entre els seus treballs jurídics hi ha: la traducció de les Regles de la Haia sobre transports marítim i Programa per a un curs de dret marítim.

També va escriure poesia sota la influència dels clàssics, que traduí: La branca nua, L’ombra dels marbres, Estances i Poema de Rut. És autor també d’una monografia sobre la Costa Brava.

Solanes, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Jurisconsult i escriptor. Fou oïdor reial de l’Audiència de Barcelona i catedràtic de la universitat.

És autor de les obres Duelos de amor (1694), El emperador político o política de emperadores (1700) i Vida del emperador Ulpino Trajano (1700). Tingué per deixeble Finestres.

Arran de la guerra de Successió fou partidari de Carles d’Àustria. El serví durant molts anys a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà encara d’altres càrrecs a l’administració imperial.

En 1730 publicà les seves Selectae juris dissertationes circa edicta Praetorum.

Solà i Cañizares, Felip de

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 novembre 1905 – Estrasburg, França, 30 abril 1965)

Jurisconsult i polític.

Fou militant d’Acció Catalana i fundador de l’efímera Dreta Liberal Republicana de Catalunya (1930). Regidor de l’ajuntament de Barcelona l’any 1931, el 1932 s’afilià a la Lliga Catalana, i fou elegit diputat.

Després de la guerra civil, residí a França, on fou director de l’Institut de Dret Comparat del CSIC espanyol, vicedegà de la Facultat Internacional de Dret Comparat d’Estrasburg, membre de l’Associació Internacional de París i secretari general de l’Acadèmia Internacional de Dret Comparat de l’Haia.

Fou redactor en cap de la “Revista de Derecho Comercial” i autor d’obres sobre el dret comparat.

Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials

6 Respostes

(Catalunya, 1950 – 1987)

Antiga filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre dret, economia i sociologia.

El primer president en fou Lluís Duran i Ventosa, i Joaquim Carreras i Artau el delegat de l’Institut. Ha publicat una miscel·lània d’homenatge a Borrell i Soler, i convocà regularment els premis Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell.

El 1987 es dividí en la Societat Catalana d’Economia, la Societat Catalana de Sociologia i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.

Societat Catalana d’Estudis Jurídics

1 Resposta

(Catalunya, 1987 – )

(SCEJ)  Entitat. Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou creada a partir de la segregació de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.

La finalitat de la institució és l’estudi de la investigació del dret en general i d’una manera especial, del dret català, la difusió del seu coneixement i la publicació de treballs relacionats amb la matèria. L’any 1995 en fou nomenat president Josep Maria Mas Solench, i des del 2005 ocupà el càrrec Josep Cruanyes i Tor.

Publica, entre d’altres, la “Revista Catalana de Dret Privat” i la “Revista de Dret Històric Català”. L’any 2011 posà en servei un Diccionari jurídic català d’accés lliure a internet.

Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Jurídics