Arxiu d'etiquetes: juristes

Verthamon, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1705)

Jurista. Fou successivament alcalde del crim i magistrat de l’Audiència de Barcelona des del 1682.

El 1704 fou un dels magistrats que es pronunciaren a favor del dret a secret de les deliberacions del Consell de Cent. Quan el virrei, molt descontent d’aquell dictamen, demanà als magistrats que el posessin per escrit, Verthamon no gosà fer-ho, i així es salvà de la repressió que patiren els seus companys.

El poble de Barcelona, per contra, prengué la seva covardia per sentiment favorable a Felip V. L’any següent, en entrar a Barcelona els aliats, la casa de Verthamon fou saquejada i ell resultà objecte d’injúries. En tingué un gran disgust i morí al poc temps.

És autor d’una al·legació que estudia la sobirania reial i de la seu en indivís, sobre la ciutat de Tarragona. La dedicà a Carles II i la publicà el 1684.

Verí i Desbac, Bartomeu de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XV)

Jurisconsult. Fill d’Antoni de Verí i Serra.

Membre d’una influent família de juristes establerta a Palma. Fou fet cavaller el 1463 per Joan II de Catalunya-Aragó. El 1476 era regent de la cancelleria.

Fou enviat a Itàlia el 1482 com a assistent de l’ambaixador i bisbe de Girona Joan Margarit, prop de la cort pontifícia i Venècia per tal d’arribar a una pau amb Nàpols. Llur gestió tingué èxit, i foren elogiats pel rei (1483). Fou regent de la cambra de la reina de Nàpols.

Era germà seu Gaspar de Verí i Desbac  (Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI)  Poeta. Concorregué al certamen poètic del convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca el 1502.

Ventosa, Ricard

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIX – Barcelona, 1877)

Jurisconsult i sociòleg.

És autor dels treballs titulats Las huelgas de trabajadores, las asociaciones obreras y las cajas de ahorros (1875) i El comunismo, el trabajo y la voluntad de testar, entre d’altres.

Vallseca, Guillem de

1 Resposta

(Barcelona, segle XIV – després 1412)

Doctor en lleis. Fou conseller en cap de Barcelona (1387, 1390, 1399 i 1405).

El seu prestigi el féu assessor jurídic de Pere III el Cerimoniós, de Joan I, a la mort del qual fou processat, i de Martí l’Humà, que el rehabilità. Durant l’Interregne (1410-12) assessorà al Parlament català i es mostrà partidari de la causa de Jaume d’Urgell.

Són importants les seves obres jurídiques: Glossa als Usatges i Pastillae super Constitutionibus Cataloniae.

Valencià, Lluís de

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVII – Catalunya, després 1706)

Jurista i cavaller. Catedràtic a la Universitat de Barcelona i assessor jurídic del Braç Militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona, i lluità contra la invasió francesa del 1697. Més tard es mostrà favorable a la causa austriacista, i assistí a les corts presidides pel rei-arxiduc Carles III (1705-06).

De les seves moltes obres jurídiques i sobre institucions i càrrecs públics catalans cal destacar Summari discurs aont se prova ésser inexigible i nociva… la contribució del batalló… (1651), Alegato de las procuras por el Principado de Cataluña; Ilustración a la Constitución VII, titulo “De la elección, número y examen de los doctores de la Real Audiencia” (1674) i Tratado sobre la práctica del Regente de la Vegueria de Barcelona.

Valda, Victorià de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII)

Jurista i poeta. És autor d’al·legacions notables, com l’escrita contra el bisbat de Vic a favor de l’abadia de Montserrat.

Assolí un gran prestigi. Lluís de València el lloà tot comparant-lo a Papinià.

Usatges de Barcelona

50 Respostes

(Barcelona, 1056 – 1068)

Compilació de pràctiques judicials, constitucions, preceptes, textos provinents de diverses obres i altres elements jurídics, que constituí durant l’edat mitjana el codi vigent als territoris del comte de Barcelona, i, més tard, al Principat de Catalunya. Els seus preceptes foren durant segles la base del dret públic i privat de Catalunya, i constitueixen la font principal del dret català.

La seva paternitat és encara incerta, malgrat les atribucions expresses de molts articles al comte Ramon Berenguer I, recollides i admeses per molts historiadors catalans. Tal com han pervingut, són una compilació dreçada per un jurisconsult de la cúria comtal barcelonina en època més tardana (segle XII), que incorporà a un nucli primitiu, promulgat durant el regnat de Ramon Berenguer I (1035-76), agregacions de diversos elements provinents dels arxius de la cúria.

El nucli legal primitiu fou promulgat per Ramon Berenguer I en assemblea amb els magnats consignats en l’Usatge 4 (entre els quals hi havia els jutges Guillem March, Ponç Bonfill March i Guillem Borrell), en data insegura (vers 1064 o 1068), durant l’època del seu matrimoni amb Almodis (1055 a 1070).

Consta d’unes seixanta disposicions: preceptes promulgats per Ramon Berenguer I i usualia de la cúria o tribunal del comte de Barcelona. El mot llatí usualia (en català, usatges) significa, en sentit estricte, usos o principis judicials, però en sentit més ampli equival a costum.

Probablement alguns magnats (sapientes) que participaren en l’assemblea on foren promulgats van intervenir en l’elaboració dels usualia, especialment Ponç Bonfill March, conseller de Ramon Berenguer I i màxima figura de l’escola de juristes i gramàtics de Barcelona.

Aquest nucli primitiu té dues seccions: a) una de concreció escrita del nou dret consuetudinari feudal, ignorat absolutament pel Liber Iudiciorum visigòtic, aleshores vigent; té la finalitat de suplir les deficiències de la llei goda en ordre a les noves circumstàncies socials, d’adaptar l’organització del comte de Barcelona al sistema feudal, d’establir amb caràcter jurídic les diverses categories personals, de fixar els drets dels senyors i d’assentar les obligacions i els tràmits derivats de les relacions feudals entre senyors i vassalls; b) una altra secció d’adaptació de la llei als nous temps, de caràcter penal, en la qual s’adapten els pagaments de les esmenes al règim dinerari en plata, per posar-lo a l’abast dels humils.

Un segon nucli legal fou la constitució de Pau i Treva, promulgada per Ramon Berenguer I i les jerarquies eclesiàstiques a la catedral de Barcelona, amb motiu de la croada contra Barbastre (1064).

El tercer cos legislatiu, potser del temps de Ramon Berenguer III (1086-1131), regulava la pau territorial, civil i comtal, fins aleshores en mans eclesiàstiques, sota la responsabilitat del comte de Barcelona. La reglamentació de la pau pel poder públic fou una arma poderosa, emprada pels comtes al servei de la seva política.

El quart nucli, en bona part doctrinal, proclamava els drets, els deures i les atribucions del Príncep, establerta la potestat executiva, legislativa i judicial, fixava els deures de protecció i fidelitat envers els qui estaven sota l’autoritat comtal i consignava el poder militar i el domini eminent sobre els castells, els camins i els béns d’aprofitament comunal.

Tristany-Bofill i Benac, Bonaventura

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – 1714)

Jurista. Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot. Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí.

Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina: Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones (1688), i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina (1677) i Escudo montesiano… (1703), sobre el seu orde.

Probablement Bonaventura de Tristany era nebot seu.

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 23 maig 1989 – )

(TSJC)  Organisme jurisdiccional on, respectant la jurisdicció que correspon al tribunal suprem, culmina l’organització judicial a Catalunya. És integrat per tres sales: del civil i penal, del contenciós administratiu i del social.

D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina. També és competent per a conèixer d’un recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut.

No obstant això, les previsions estatutàries relatives al Tribunal han de ser complementades per una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per les lleis processals, la modificació de les quals és competència de l’estat.

Tribunal de Cassació de Catalunya

5 Respostes

(Catalunya, 2 març 1934 – setembre 1939)

Organisme judicial de la Generalitat. Establert per l’Estatut de 1932 i amb jurisdicció última en el civil i en l’administratiu de legislació autònoma.

Tenia la seu en el Palau de Justícia de Barcelona i constava de 12 membres.

Va desaparèixer per llei, però deixà com a llegat una sèrie de sentències que van tenir vigència al dret civil català.