(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Jurista i poeta. Fou bon llatinista i hel·lenista.
Coromines, Bernardí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: juristes
Contracte Sant
(Palma de Mallorca, 27 maig 1405)
Conveni signat entre els jurats de la ciutat, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi -en llur majoria barcelonins– en virtut del qual la major part dels ingressos municipals restaven consignats al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons.
El contracte responia a una situació econòmica extremadament difícil del municipi, que s’havia agreujat des dels darrers anys del segle anterior per una sèrie de males collites i fams (1402, 1405) i per la inundació catastròfica de la ciutat el 1403.
Les dificultats de pagament portaren, amb tot, el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de les pensions i establia la lluïció obligatòria de 10.000 florins anuals de capital.
Durant el regnat de Ferran II el Catòlic tingué lloc un principi de redreç amb la conversió del deute de mans dels creditors barcelonins a creditors mallorquins.
Consuetudines Ilerdenses *
Veure> Costums de Lleida (redacció de dret local, 1228).
Consuetudines Diocesis Gerundensis *
Veure> Costums de Girona (compilació de dret local, segle XV).
Conques, Arnau de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Jurista. Assolí un bon prestigi.
Alguns dels representants del Parlament català tractaren que fos nomenat compromissari a Casp (1412), substituint Bonifaci Ferrer. L’intent no reeixí.
Compilació del dret civil especial de Balears
(Illes Balears, 1880 – 19 abril 1961)
Text legal. Ordenador del text civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’estat espanyol.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació del jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al codi civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Col·legi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins.
El text definitiu estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la imprescriptibilitat del capital dels censos, i normes per a la redempció de l’alou.
La inclusió de les millores i les edificacions fetes posteriorment en el càlcul del valor de la propietat ha estat considerada una innovació regressiva.
Cisternes, Vicent
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurista. Estudià a Salamanca. Tingué cura de l’edició de part de la Nueva recopilación de les lleis de Castella (edició de 1583-98), a la qual afegí un índex.
Cerdà de Tallada, Tomàs
(Xàtiva, Costera, 1532 – Mislata, Horta, 28 setembre 1614)
Jurisconsult. Es doctorà en dret a la universitat de València. S’establí en aquesta ciutat. Es relacionà amb el rei Felip II. Fou advocat de pobres i més tard oïdor fiscal de l’Audiència. Es jubilà devers el 1592. Es retirà aleshores a les seves possessions de Cerdanet, prop de Mislata, on morí.
Entre les seves obres de caràcter jurídic, algunes d’elles en llatí, destaquen les titulades Visita de la cárcel y de los presos (1574), Verdadero gobierno de la monarquía de España, tomando por su propio sujeto la conservación de la paz (1581), Viriloquium en reglas de estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de SM en el reino de Valencia (1609) i Discurso en razón de abreviar pleitos y que sean muchos menos, así en lo civil como en lo criminal, y que no se cometan tantos delitos (1613); als preliminars d’algunes d’elles hi ha poesies dels seus fills Maximilià i Tomàs Cerdà de Tallada i Sancho.
Centelles, Antoni Joan de
(València, 1616 – Madrid, 1681)
Noble i jurista. Estudià dret a la universitat de Salamanca, on després hi ensenyà. Fou jutge i regent de la Reial Audiència de València, i ocupà alts càrrecs.
Enviat a Itàlia, hi assumí diverses missions de responsabilitat. Fou canceller de Milà i fiscal del tribunal suprem. El 1661 rebé el títol de marquès de Centelles.
És autor de diversos escrits de tema històric i jurídic.
Ceba, Bertran de *
Veure> Bertran de Seva (jurisconsult català del segle XIV).
Dades dels Països Catalans 