(Palma de Mallorca, 1552 – 1622)
Jurista. Estudià a Lleida i a Bolonya, ciutat on publicà dues obres jurídiques, escrites en llatí (1574).
Des del 1602, i per encàrrec dels jurats de Palma, treballà en la replega de materials per a una compilació de franqueses i de dret municipal de Mallorca. La mort li impedí d’enllestir aquesta tasca.
(Illes Balears, segle XVII)
Jurista. Fou notari, síndic i arxiver perpetu de Palma de Mallorca.
Publicà el llibre Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca (1663), recull molt útil per a ús de notaris i és especialment remarcable per la mentalitat social i els costums de vida que resten ben reflectits a través dels textos transcrits.
(Oriola, Baix Segura, segle XVII)
Jurista i escriptor. Fou empresonat per causes ignorades. Després prengué l’hàbit franciscà.
És autor de l’obra Panegíricos idilios (1647).
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1823 – 3 juny 1858)
Jurisconsult. Fou un dels fundadors de la “Revista de Legislación y Jurisprudencia” de Madrid i publicà, en col·laboració, Código de comercio español (1855), Manual completo de desamortización civil y eclesiástica (1856) i Biblioteca jurídica (1889).
Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz.
Guillem Miquel (Illes Balears, segle XIV) Jurista. El 1343 era un dels representants de Palma de Mallorca que en gestionà el lliurament pacífic a Pere III el Cerimoniós.
Joan Miquel (País Valencià, segle XVI) Escriptor. Fou poeta d’inspiració religiosa. El 1532 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.
Pere Miquel (País Valencià, segle XVI) Pintor. Era jueu. Intervingué activament a l’agitació revolucionària de les Germanies, amb predicacions públiques que auguraven la propera arribada del Messias. La inquisició el sotmeté a procés, però l’alliberà al cap d’un any, després que abjurà de les seves opinions.
(València, 12 juliol 1618 – Madrid, 31 gener 1680)
Jurista i escriptor. Germà d’Isidor. Fou cavaller de l’orde de Montesa, jutge de causes civils, batlle de casa i cort de Madrid i membre del Consell d’Índies i del Suprem d’Aragó.
És autor de Tractatus de Regimine Regni Valentiae (1654), Crítica de reflexión y censura de las Censuras, fantasía apologética y moral (1658), en la qual combat el Criticón, de Baltasar Gracián, Tratado de la celebración de Cortes generales del Reino de Valencia (1677), etc.
(Catalunya, segle XIV)
Jurista. Fou comentarista dels Usatges de Barcelona.
(País Valencià, segle XIV – València ?, vers 1427)
Cavaller i jurat de València. Gaudí d’un gran prestigi com a jurista. Joan I el Caçador el nomenà vicecanceller (1387) i assessor jurídic. L’any següent assistí a les Corts generals de Montsó. Martí I l’Humà el nomenà conseller reial.
Considerat un humanista de gran cultura, deixà escrits alguns tractats de caràcter jurídic i d’altres de diversa índole; li és atribuïda una traducció al català del tractat De Amore (segle XII).
(Oriola, Baix Segura, vers 1570 – València, 1604)
Escriptor i jurisconsult. Estudià dret canònic a la Universitat de València i el 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom d’Atrevimiento. El 1598 obtingué el títol de llicenciat i doctor en dret canònic, i fou nomenat substitut del doctor Esteve Vives, catedràtic de lleis a la Universitat, i el designaren aquell mateix any per al Consell General.
Amb el nom de Mateo Luján de Saavedra és l’autor de Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache (1602), apòcrifa i mediocre continuació del llibre de Mateo Alemán. Altres obres seves són Alabanza de la Academia de esdrújulos, Cada cual procurando ser primero, A la ausencia de una dama i Tercetos contando la fábula del rey Midas.
(Andorra, 1748)
Recopilació oficial inèdita, feta per l’advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell.
Tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i dels costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General.
Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l’autoritat que li és atribuïda, encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament.
Dades dels Països Catalans 