Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Nyer, baronia de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – segle XIX)

Jurisdicció senyorial que passà a Dalmau de Banyuls (1378), senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca.

El 1653 fou confiscada al seu nét sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar; però després de la guerra dels Segadors fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte, al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674.

El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte (mort el 1695), segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa.

Nàquera, baronia de

2 Respostes

(Nàquera, Camp de Túria, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.

En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta.

Passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide.

Mosset, baronia de

5 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1330 i centrada al castell de Mosset (Conflent), fou concedida el 1330 per Jaume III de Mallorca a Ademar (IV) de Mosset.

Passà als Saga i als Oms, barons de Montescot, que el 1374 la vengueren a Andreu de Fenollet i de Saportella, vescomte d’Illa i Canet, que la deixà per testament (1386) a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau.

Els Centelles, barons de Nules, la pretengueren, però per sentència del 1437 restà definitivament en poder dels Santa Pau, i passà, per enllaç, als Cruïlles, barons de Castellfollit, i després, per herència, als Margarit, marquesos d’Aguilar.

Morella, comtat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Territori constituït el 1366, amb la vila de Morella i les seves aldees i pertinences, pel rei Pere III el Cerimoniós i atorgat al seu fill, l’infant Martí.

Revertí a la corona en esdevenir Martí rei, el 1396.

Montitxelvo, baronia de

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial concedida el 1343 a Vidal de Vilanova i vinculada el 1533, amb facultat reial, per Miquel Jeroni Vives, senyor de Vergel.

Passà als Mercader pel matrimoni de Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, amb Cristòfor Mercader i Vidal, baró de Xestalcamp. Continua en els Mercader.

Montescot, baronia de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial, que el segle XIII pertanyia a Arnau de Montescot, senyor d’Oms i Calmella, que la llegà al seu fill Bernat (I) d’Oms. Des del segle XVI fou coneguda com a varvassoria de Montescot.

Dels Oms passà el 1730 als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.

Montclús, castell de

1 Resposta

(Aragó)

Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l’esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l’antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del segle XIX.

Era centre de la senyoria de Montclús. La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús.

Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús, d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça.

Mont Pelegrí, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XII)

Territori feudal llatí, creat el 1104, amb capital a Tortosa de Súria, que fou conquerit pel comte Ramon IV de Tolosa, el qual, a la seva mort (1104), el deixà al comte Guillem II de Cerdanya.

Moixent, baronia de

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1337 i centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia. Després fou donada a Pere Maça de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana.

Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent (obra anònima en vers del 1371), possiblement fou la segona muller de Pere Maça de Liçana, senyor de la baronia de Moixent.

Mislata i la Moreria, baronia de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – )

Jurisdicció feudal, que fou vinculada el 1744, prèvia facultat reial, per Mateu Cebrian, que l’havia adquirida al comte d’Aranda.

Passà als Ferrer, als Arramendia i als Musoles, barons de Campo Olivar.