(Castellnou dels Aspres, Rosselló)
Priorat canonical (Sant Pere de Castellnou), dependent de Sant Ruf d’Avinyó (Provença).
Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres.
Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurisdicció que havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna.
A la mort de la besnéta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja, pare del primer marquès de Castellnou.
(Catalunya)
Nom popular de la castellania d’Amposta (priorat de l’orde de l’Hospital, 1154-1851).
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial, concedida el 1656 a Felícia d’Orioles i de Montcada.
(o la Torre de Carrús) Rodal, de poblament disseminat, 4 km al nord-oest de la ciutat.
És centrat en l’antiga torre de Carrús, quadrada, per al senyor de la qual Onofré Miralles de Bonrostre, fou creat el 1690 el marquesat de la Torre de Carrús.
(Vall d’Albaida, segle XV – )
Jurisdicció, vinculada, prèvia facultat reial, el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja, juntament amb la d’Atzeneta.
Passà als Orense i als Tamarit.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol amb jurisdicció senyorial, concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco, sobre la seva baronia de Carini, infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli.
Passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d’Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).
(Càrcer, Ribera Alta, segle XV – )
Jurisdicció que comprenia el lloc de Càrcer, vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).
Passà als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.
Veure> senyoria de Kapraina (jurisdicció feudal catalana a Grècia el segle XIV).
(Rosselló, segle XIV)
Territori feudal, concedit el 1321 per Sanç I de Mallorca a Guillem de Saguàrdia i de Canet.
Dades dels Països Catalans 