Illot, situat davant la costa nord-est de l’illa. De petita extensió: 1,5 km2.
Té un cert interès arqueològic, ja que hi ha restes d’una basílica paleocristiana.
Illot, situat davant la costa nord-est de l’illa. De petita extensió: 1,5 km2.
Té un cert interès arqueològic, ja que hi ha restes d’una basílica paleocristiana.
Cova, prop de l’indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València i no descrita detalladament.
Té tres nivells: el del fons correspon al paleolític final o a l’epipaleolític; el del mig, al ple epipaleolític o mesolític; el del damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del neolític antic del territori valencià. Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte.
És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del paleolític a les cultures agrícoles inicials.
Poblat de navetes. És format per un mínim de 10 navetes, una de les quals ha estat excavada en diferents campanyes entre el 1996 i el 2000.
Aquesta naveta és un edifici de 14,5 m de longitud per 8,7 m d’amplada, dotat d’una columnata longitudinal interna.
Els materials recuperats permeten situar aquesta estructura en la transició entre el període pretalaiòtic i el talaiòtic, que correspon als segles XIV-XII aC.
Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta.
Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta.
(o çon Catlar) Possessió, vora el camí a Torre-saura.
S’hi conserven les muralles d’un poblat talaiòtic.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Inscripció ibèrica en una placa de plom de 43 per 4 cm, que fou trobada el 1850 al pujol o pujolet de Gaciet, al Grau de Castelló, on existí un poblat ibèric, les restes del qual han desaparegut.
Conté 4 línies escrites, amb 22 paraules, i es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Fou el primer plom escrit ibèric descobert.
Basílica paleocristiana, descoberta al començament del segle XX a la possessió de sa Carroja, propera a Portocristo, excavada per Joan Aguiló i pel propietari del terreny.
És un edifici rectangular de tres naus, de 23 per 10 m, amb un vestíbul o nàrtex al centre del qual hi ha el baptisteri, petita piscina de planta de creu. A l’interior de l’edifici foren trobades moltes tombes paleocristianes, quatre de les quals amb coberta de mosaic, amb inscripcions funeràries (una d’aquestes es conserva completa).
Fou construïda al segle IV o el V, i es mantingué fins a la invasió musulmana.
Cova amb ocupació prehistòrica. Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d’objectes de fusta en excel·lent estat de conservació, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l’any 1000 aC.
Es tracta d’una de les troballes més antigues d’aquest metall a la Mediterrània occidental.