Dena, al nord-oest de la ciutat, entre el riu de Xiva i el Bergantes.
A més de les restes d’un poblat pre-romà, hi ha un important grup de pintures rupestres a les balmes de la Galeria Alta de la Masia, de la cova del Roure i de la Vinya, amb escenes de caça i de lluita.
Cova amb restes prehistòriques.
Puig de la ciutat (53 m alt), on hi ha una necròpolis punico-romana. Utilitzada entre els segles -VII i -III, amb més de tres mil hipogeus, és, juntament amb el santuari dedicat a la deesa Tanit, a la cova des Culleram, al nord de l’illa, l’establiment púnic més famós de la Ibusim de l’època.
L’estructura de quasi tots els hipogeus consta d’un pou estret d’uns quants metres de profunditat que dóna a una sala funerària oberta a la roca viva. A cada tomba hi havia d’un a sis sarcòfags llisos, amb nombrosos objectes, com àmfores, petites estàtues, joies, etc, que es conserven als museus arqueològics d’Eivissa, Madrid i Barcelona.
Poblat de la cultura del bronze, situat uns 4 km al nord de la ciutat, prop de la masia de Serelles.
Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per E. Botella en 1925-26 (cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat). Les memòries d’aquesta excavació (1926 i 1928) donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica.
Poblat de l’edat del bronze. És situat sobre un esperó cretaci de 791 m sobre el nivell del mar i 60 m sobre la Foia d’Agres.
Ocupat des del bronze antic fins als inicis de l’edat del ferro, des del bronze mitjà, com a mínim, estava dotat d’un potent mur de fortificació.
Cova amb jaciment del paleolític superior. Al fons, hi ha indústries gravetianes, continuades per altres de solutrianes i d’epigravetianes.
Després del paleolític, la cova presenta materials fins a l’època del vas campaniforme.
Els materials es conserven al Museu Arqueològic de València.
Petit planell (1.058 m alt) encinglerat que forma un contrafort septentrional de la serra del Mugró, la qual limita per l’oest la foia d’Aiora (al límit amb Múrcia).
Damunt seu hi ha les restes d’un antic poblat ibèric, amb mostres notables de ceràmica.
Tossal prop de la costa, al nord de la ciutat, al costat de l’Albufereta.
S’hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavada en part des del 1932. Els materials més antics (segles V-IV aC) són, en bona part, coneguts a través de la necròpolis de l’Albufereta d’Alacant. La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi.
Desaparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan segle III. Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum.
(pop: de les Mallaetes) Cova amb jaciments prehistòrics, una de les que volten el Mondúver.
Hi han estat trobats vestigis del paleolític superior: indústries gravetianes al fons, continuades per altres de solutrianes i més tard per epigravetianes. Al nivell superior hi ha un estrat neolític amb ceràmica decorada.
Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.
Lloc, al sector oriental del terme, prop de la carretera de Ciutadella a Maó.
Prop seu hi ha la naveta dita de Llumena d’En Muntanyès.
Dades dels Països Catalans 