Lloc, al sector oriental del terme, prop de la carretera de Ciutadella a Maó.
Prop seu hi ha la naveta dita de Llumena d’En Muntanyès.
Llumena
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: jaciments
Ifac, penyal d’
Llogaret, al peu del penyal (332 m alt), que avança en forma de peduncle angulós al litoral; el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el nord-oest i el sud, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà– que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost.
Al suau coster del nord hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana (des del segle V aC) i d’altres restes ibèriques i medievals.
La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d’una factoria de garum (banys de la Reina). Modernament s’ha redossat un petit port al costat oest i unes drassanes de certa importància.
Hospitalet Vell, s’
Poblat, iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de Guillem Rosselló i Bordoy, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de gran blocs de pedra poligonals, que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa.
Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions.
Gran d’en Carreres, bora *
Veure> Carreres, bora gran d’en (cova amb jaciment paleolític).
Gènova, pedrera de -Mallorca-
Terme de l’illa, on els anys 1960, en l’explotació d’una pedrera, es localitzaren els reompliments d’un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Myotragus.
Trobades per B. Angel el 1962 i conservades al Col·legi de La Salle, les classificà com a Myotragus balearicus.
Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, Miquel Crusafont i B. Angel, establiren una nova espècie anomenada M. batei, una espècie intermèdia entre M. kopperi, del Pliocè superior i inici del Pleistocè inferior, i M. balearicus, l’espècie més moderna del Plistocè mitjà.
Gasulla, barranc de la
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Barranc, afluent de la rambla Carbonera, que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l’estil dels pintors de les serres.
Els dos jaciments més importants per la quantitat i l’interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia. Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns (el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle), tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia.
Gascons, barranc dels
Barranc, afluent, per la dreta, del barranc de Calapatà.
El 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres. Foren arrencades vers el 1924 i han desaparegut.
Les representacions eren figures de bèsties (cérvols, cabres) i caçadors amb arc.
Fundació Bryant
(Estats Units, 1950 – 1997)
Institució. Fundada per William J. Bryant, que ha promogut recerques arqueològiques als Països Catalans.
Iniciades a l’amfiteatre de Tarragona (1950-55) i continuades a l’illa de Cullera (1955-56) i a Mallorca (ciutat romana de Pollentia i necròpolis fenícia de Son Real). També féu possible l’excavació del poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi (1968).
Ha patrocinat l’edició de treballs sobre aquestes excavacions, entre els quals Antoni Arribas (ed.), Pollentia. Estudio de los materiales, I (1983), M.L. Palanques Las lucernas de Pollentia (1992), Enric Sanmartí, Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia (1996).
Fornés, son
Poblat talaiòtic, emmurallat, que fou ocupat de forma ininterrompuda des del segle VII aC fins al IV dC.
Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena (talaiòtica) que finalitzà al darrer terç del segle VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa (segles IV i III aC) i, finalment, la fase romanitzada (segles II aC-IV dC).
Les excavacions foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat.
Enllaç web: Museu Arqueològic de Son Fornés
Fornells -Menorca-
Poble (12 m alt), situat a la vora nord-oest de la badia o port de Fornells, el més important de la costa de Tramuntana, al nord del cap de Fornells.
Port protegit dels vents gràcies a la longitud (5 km) i l’amplada (2 km) de la badia, al fons de la qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls, amb unes salines. Dins el port hi ha tres illes: Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros.
L’origen és una fortificació (en resten les runes) construïda al segle XVIII per Felip IV. Esdevingué poble de pescadors i té molta anomenada la llagosta.
La poca profunditat del port el fa útil només per a petits vaixells de pesca i d’esplai. Gràcies a la bellesa del lloc, és un dels centres turístics de l’illa, amb una important indústria hotelera. L’església actual de Sant Antoni Abat és del 1800.
Recentment ha estat descoberta, i l’han començada a excavar, la basílica paleocristiana del port de Fornells, al fons de la badia, d’una sola nau, amb absis de la mateixa amplada, circular a l’interior i recte a l’exterior.
Dades dels Països Catalans 