Cova amb pintures rupestres, situades prop del riu d’Escalona. Descobertes el 1919 per J. Poch i Garí.
Presenten figures humanes i d’animals, com una cacera de cabres, destacant-hi l’escena d’una dona pujant per lianes per obtenir la recol·lecció de mel.
L’any 1998 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat.
Cova amb restes arqueològiques.
Des del 1964 s’hi realitzen excavacions arqueològiques i han estat trobades (1971 i 1979) importants restes humanes, conegudes per “l’home de Talteüll” (Homo erectus tautavelensis), un homínid pre-neandertalià, d’uns 450.000 anys.
La cova, de 35 m de llargària i 10 m d’amplada, és, també, rica en fauna, flora i instrumental lític.
Poble i rodal, a l’extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i d’Alacant. Hi radica l’aeroport d’Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia.
La platja de l’Altet és de sorra fina, sense edificacions i de gran valor ecològic, per les seves dunes, en una de les quals s’han localitzat les restes d’una vil·la romana del s IdC.
Denominació genèrica que s’atribueix a unes excavacions urbanes de la ciutat. Iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat, junt a la seu. Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica.
Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria. De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda, i àmbits domèstics, entre d’altres.
Té una superfície de 2.500 m2.
Jaciment paleontològic, datable entre 116,5 i 108 milions d’anys.
El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió i antiga població, situada a la vall d’Almallutx, capçalera del torrent del gorg Blau. El morro d’Almallutx (1.040 m alt) domina aquesta vall pel sud.
Hi ha un important jaciment del que fou el darrer assentament islàmic durant la conquesta de Mallorca.
Lleugera elevació de la plana, a 3 km al SSE de la ciutat, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Illici i on fou trobada la Dama d’Elx.
Excavacions recents, fetes per Alexandre Ramos i Folques, propietari del terreny, mostren una ocupació prehistòrica (eneolític o bronze), diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC (amb la destrucció de la ciutat) i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx.
Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al sud del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable col·lecció Ramos, a l’Alcúdia mateix.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Petit teatre romà, situat als afores de la vila, relativament ben conservat.
Corresponia a l’antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre.
Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d’Alcoi.
Estany dessecat, prop de la costa. Actualment és un centre turístic.
A prop, en el tossal de Manises, hi hagué un poblat ibèric, i als peus del tossal ha estat excavada la important necròpolis ibèrica de l’Albufereta (els materials es guarden al Museu Provincial d’Alacant).
Dades dels Països Catalans 