Despoblat. Hi han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, grega i romana.
Atzaila
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: jaciments
Aranya, coves de l’
Cova amb pintures rupestres, situades prop del riu d’Escalona. Descobertes el 1919 per J. Poch i Garí.
Presenten figures humanes i d’animals, com una cacera de cabres, destacant-hi l’escena d’una dona pujant per lianes per obtenir la recol·lecció de mel.
L’any 1998 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat.
Aragó, cova de l’ -Rosselló-
Cova amb restes arqueològiques.
Des del 1964 s’hi realitzen excavacions arqueològiques i han estat trobades (1971 i 1979) importants restes humanes, conegudes per “l’home de Talteüll” (Homo erectus tautavelensis), un homínid pre-neandertalià, d’uns 450.000 anys.
La cova, de 35 m de llargària i 10 m d’amplada, és, també, rica en fauna, flora i instrumental lític.
Altet, l’ -Baix Vinalopó-
Poble i rodal, a l’extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i d’Alacant. Hi radica l’aeroport d’Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia.
La platja de l’Altet és de sorra fina, sense edificacions i de gran valor ecològic, per les seves dunes, en una de les quals s’han localitzat les restes d’una vil·la romana del s IdC.
Almoina, l’ -València-
Denominació genèrica que s’atribueix a unes excavacions urbanes de la ciutat. Iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat, junt a la seu. Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica.
Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria. De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda, i àmbits domèstics, entre d’altres.
Té una superfície de 2.500 m2.
Almeza, jaciment de La
Jaciment paleontològic, datable entre 116,5 i 108 milions d’anys.
El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus.
Almallutx
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió i antiga població, situada a la vall d’Almallutx, capçalera del torrent del gorg Blau. El morro d’Almallutx (1.040 m alt) domina aquesta vall pel sud.
Hi ha un important jaciment del que fou el darrer assentament islàmic durant la conquesta de Mallorca.
Alcúdia d’Elx, l’
Lleugera elevació de la plana, a 3 km al SSE de la ciutat, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Illici i on fou trobada la Dama d’Elx.
Excavacions recents, fetes per Alexandre Ramos i Folques, propietari del terreny, mostren una ocupació prehistòrica (eneolític o bronze), diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC (amb la destrucció de la ciutat) i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx.
Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al sud del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable col·lecció Ramos, a l’Alcúdia mateix.
Alcúdia, teatre romà d’
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Petit teatre romà, situat als afores de la vila, relativament ben conservat.
Corresponia a l’antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre.
Alcoi, ploms d’
Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d’Alcoi.
