Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Sallarès i Pla, Joan

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 novembre 1845 – 20 novembre 1901)

Industrial i polític conservador. Fins a 23 anys es dedicà exclusivament a la fàbrica de teixits de llana creada pel seu pare el 1835.

Havent començat a intervenir d’ençà de llavors (1868) en les lluites entre els partidaris del lliurecanvisme i els del proteccionisme, s’afegí als defensors d’aquest darrer corrent, del qual fou un dels capdavanters. Va dur a terme campanyes en defensa de la indústria i del comerç, i contribuí a crear l’aranzel protector.

El 1878 ingressà a la Junta de Valoracions i a la comissió aranzelària del Gremi de Fabricants de Sabadell, del qual va ésser nomenat president el 1885 i més tard reelegit (1892-93).

Ocupà la presidència del Foment del Treball Nacional de Barcelona (1897) i, candidat del Foment, fou elegit diputat a corts per Barcelona (1899). Col·laborà amb el partit conservador dirigit per Silvela.

Sadurní, Miquel

1 Resposta

(Montblanc, Conca de Barberà, segle XIV – Barcelona, després 1446)

Brodador. Es traslladà a Barcelona, on ja era en 1403.

Apareix documentat fins al 1446, any en què treballava amb els seus fills, Antoni i Francesc Sadurní (Catalunya, segle XV – Barcelona, abans 1475)  Brodador. Treballà a Barcelona.

Sadurní, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, segle XV)

Brodador. Fill de Miquel Sadurní.

És autor (1458) del disseny del famós pal·li de Sant Jordi, que personalment brodà per a la capella d’aquest sant al Palau de la Generalitat de Barcelona, obra que fou valorada en 1.500 florins d’Aragó. El 1458 fou nomenat brodador de la Generalitat de Catalunya.

Entre les seves nombroses obres, cal esmentar un frontal per a l’altar major de la parròquia del Pi de Barcelona (1457), una capa blanca de brocat per a la seu d’aquesta ciutat (1462), diverses casulles, dalmàtiques i pal·lis per a la capella reial, durant el regnat del conestable Pere de Portugal, que li encomanà nombroses obres per a l’església de l’Esperit Sant de Lisboa, i un pal·li que aquest rei regalà al monestir de Ripoll.

Sadó i Pérez, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 1895)

Industrial. Fou el primer a introduir les màquines Jacquard a la seva fàbrica de domassos.

Presidí el Foment del Treball Nacional quan aquest fou constituït el 1889.

Sabaté i Puig, Modest

1 Resposta

(Cassà de la Selva, Gironès, 1909 – el Voló, Rosselló, 1986)

Polític i industrial. Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fou redactor polític de “La Veu de Catalunya”, des del 1928 fins al 1936.

En esclatar la guerra civil s’exilià al Rosselló, on regentà negocis, i en 1945-46 i el 1976 participà en sengles intents de reconstruir el partit Lliga Catalana.

Publicà, en col·laboració amb J. Costa i Deu, La nit del 6 d’Octubre a Barcelona (1935) i La veritat del 6 d’Octubre (1936). A més, el drama Un pas enllà (1935), la novel·la d’humor Un club per a senyores soles (1962), 9 contes catalans (1960) i una Història de la Lliga (1969).

Roviralta i Alemany, Josep Maria

4 Respostes

(Barcelona, 1880 – Biarritz, França, 16 febrer 1960)

Escriptor. De molt jove creà el setmanari “Luz” (1897-98), en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art. El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana. Col·laborà a “Quatre Gats” i “El Poble Català”.

Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes (1902), editat amb dibuixos de Lluís Bonnín i anotacions musicals d’Enric Granados.

Poc després de publicar-lo, Roviralta es retirà de la vida literària per acabar els estudis d’enginyeria i fundà una gran indústria de fibrociment per a peces prefabricades, tant per a teulades com per a conduccions de líquids, amb factories a Cerdanyola del Vallès i Getafe, prop de Madrid.

Realitzà alguns mecenatges. Reuní una bona col·lecció de ceràmiques de l’Alcora.

Rovira i Planas, Pere -modista-

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1921 – Barcelona, 18 agost 1978)

Modista. Conegut pel nom comercial de Pedro Rovira.

Treballà primerament en un taller de sastreria. Obrí casa el 1948, la qual no es tancà fins un any després de la seva mort. Les seves col·leccions tingueren gran ressò a Europa i Amèrica.

El seu estil era d’una acuradíssima elegància i arquitecturada forma, bé que dins de la més estricta simplicitat.

Rovira i Alemany, Josep Maria *

Deixa un comentari

Veure> Josep Maria Roviralta i Alemany (escriptor, industrial i mecenes català, 1880-1960).

Rosal, colònia

4 Respostes

(Berga, Berguedà)

Colònia tèxtil, a la dreta del Llobregat, al sud del terme, al límit amb els d’Avià i d’Olvan.

Fou fundada el 1858 per l’industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina (la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols; durant la Primera Guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga).

La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina; la societat s’anomena SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940.

Fabrica filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confecciona llençols estampats. Arribà a tenir 1.013 treballadors.

Ros i Batllevell, Vicenç

2 Respostes

(Martorell, Baix Llobregat, 1883 – 22 juliol 1970)

Industrial. Fou batlle de Martorell en dues ocasions i desenvolupà una tasca exemplar en l’estabilització de la hisenda municipal i de millores urbanes.

Fou un entusiasta col·leccionista de rajoles i peces de forma antigues catalanes i reuní una valuosa col·lecció, que, en gran part, cedí al Museu Municipal que avui porta el seu nom.

L’ajuntament de Martorell li dedicà un nou Memorial-Museu que guarda interessants col·leccions de ceràmica, presentades en un orde cronològic i tipològic de gran interès didàctic, a fi de fomentar l’interès per la ceràmica i la formació artística de les noves generacions.