(Maó, Menorca, 17 desembre 1817 – 15 maig 1880)
Impressor i editor. S’establí a Barcelona el 1847.
Començà a treballar com a editor el 1854. La seva activitat editorial fou importantíssima per a la vida cultural del seu temps.
Fill seu era Lluís Tasso i Serra (Barcelona, segle XIX – 1906) Editor. Mantingué la intensa activitat de l’empresa editorial del seu pare.
(Barcelona, 1749 – 1806)
Impressor.
Fou membre de la societat Comunicació Literària, activa a Barcelona a la fi del segle XVIII, i impressor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental (1765) i més tard de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona.
El 1788 era encara en actiu.
(Barcelona, 1817 – 1862)
Llibreter, editor i impressor. Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador.
Més tard (1845) fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses.
Fou el pare de:
(Vic, Osona, segle XIX – 1872)
Impressor.
En la seva impremta van publicar-se els periòdics “El Ausonense” (1863), “El Eco de la Montaña” (1863), “El Seminarista Español” (1864 i 1866) i “El Pueblo Vicense” (1868 i 1869).
S’hagué d’exiliar a causa de les seves idees polítiques.
(Barcelona, 13 gener 1842 – 26 febrer 1901)
Editor i impressor. Féu l’aprenentatge d’impressor a la casa de Magriñà i Subirana, i passà després a l’impremta de Jaume Jespús.
El 1869 participà en la creació de l’empresa Espasa Hermanos y Salvat, convertida el 1881 en Espasa y Compañía, formada per ell i el seu cunyat Josep Espasa.
L’any 1897 se separà de la societat per fundar-ne una altra, amb la denominació de Salvat e Hijo, que en un temps relativament curt es convertí en una de les editorials més importants de l’estat espanyol, gràcies a la modernització dels procediments tipogràfics.
Fou soci fundador de l’Institut de les Arts del Llibre.
A la seva mort, l’editorial fou continuada pels seus fills Pau i Santiago Salvat i Espasa.
(Sabadell, Vallès Occidental, 11 març 1879 – 21 març 1936)
Impressor. Regentà la impremta Comas Faura, fins al 1917, any en que s’establí pel seu compte.
El seu taller aconseguí una fama ben guanyada per l’alta qualitat de la seva producció, en la qual figuren excel·lents obres de bibliòfil: Capítulos del Toisón de Oro, La Divina Comedia, El poema de Montserrat, de J.M. de Sagarra, i Crònica dels cavallers catalans, de Tarafa.
En morir, la casa que ell havia fundat passà a denominar-se Joan Sallent, Successor.
(Manresa, Bages, 17 maig 1794 – segle XIX)
Impressor. El 1823 creà una impremta a la seva ciutat natal. Posseïa un fons d’antics gravats de boix, dels quals realitzà noves impressions. Se’n coneixen obres des del 1826 al 1856.
Imprimí auques, estampes i passions, a més de petites obres de caire religiós.
El 1824 va obrir la Llibreria Roca a Manresa, que és la més antiga de l’estat.
(Abrera, Baix Llobregat, 26 juny 1830 – Barcelona, 10 octubre 1898)
Impressor i llibreter. Va establir-se el 1850, i es va especialitzar en l’edició d’obres literàries.
Imprimí la revista “Gay Saber”, i les traduccions de Mireia i Calendal, de Mistral, per encàrrec de Pelai Briz. Imprimí, també, moltes obres del renaixement literari català.
El 1898 era director de la revista “La Defensa del Magisterio”.
(Catalunya, segle XIX)
Impressor. Fill de Pau Roca i Pujol.
El 1872 imprimí una obra del pare Fidel Fita sobre la Santa Cova de Manresa; el 1882 els Ensayos históricos sobre Manresa, de J.M. de Mas i Casas, i el 1844 la Gran Tragedia de la Passió y mort de Jesucrist, Nostre Senyor.
La seva impremta, instal·lada a Manresa, es deia Tipo-Litografia.
(Barcelona, 1754 – 1819)
Impressor. Se’n coneixen obres des del 1805.
El 1811 imprimí, a Tarragona, la Relación que Don Guillermo Oliver presentó a la Junta del Principado sobre su Comisión de Cádiz i La plata de Dios inmune. També imprimí diversos fulls clandestins durant la guerra del Francès.
Quan començà el setge dels francesos marxà a Palma de Mallorca. De tornada a Barcelona continuà imprimint fins a la seva mort.
Dades dels Països Catalans 