(Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)
Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí.
Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes (“Madrid Cómico”), novel·les per fascicles i obres de divulgació.
(Barcelona, 1872 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Es dedicà sobretot a l’escenografia i a la il·lustració de llibres.
Dissenyador gràfic i il·lustrador català, més conegut pel pseudònim de Peret (1945- ).
(Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès, 1938 – )
Il·lustradora. Es formà a Llotja i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, on es llicencià en dibuix i pintura. Cursà estudis de grafisme i dibuix a Münster i a Berna.
Ha estat fundadora i presidenta (1982-84) de l’Associació Professional d’Il·lustradors. Especialitzada en il·lustració de llibre infantil, fou cofundadora del Consell Català del Llibre per a Infants, i des del 1962 fou professora a l’Escola Professional per a la Dona (Barcelona).
Ha il·lustrat més de cent cinquanta llibres, alguns dels quals han estat publicats a l’estranger. Entre els títols publicats, cal destacar L’Avet valent, Guaraçú, Kalyndi i Macbeth.
Li han estat atorgats els premis Lazarillo (1968) i de la Generalitat de Catalunya (1983), entre d’altres.
(Catalunya, segle XV)
Il·luminador.
El 1418 cobrà pel fet d’haver il·luminat un Breviari per compte de Guillem Novell, ardiaca de Llimiana, de la catedral d’Urgell, i el 1426 per haver caplletrat un missal mixt del monestir de Jonqueres.
Col·laborà amb Bernat Martorell en la il·luminació del Comentari dels Usatges de Ramon Marquilles (1448, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona); bé que els comptes no s’expressin amb gaire claredat sobre el treball d’un i altre, sembla que degué executar les caplletres.
(Berga, Berguedà, 1888 – Barcelona, 1958)
Dibuixant i il·lustrador. Fou col·laborador de “Simplizissimus” i “Lüstiger Blatte”.
Pare de Josep Maria Porta i Missé (Barcelona, 1927 – 2009) Pintor. Ha fet seu un llenguatge pictòric basat en determinats aspectes del surrealisme i del cubisme.
Pseudònim de l’il·lustrador i guionista català Josep Lluís Martínez i Picanyol (1948-2021).
(Barcelona, 30 novembre 1941 – 25 maig 2018)
Il·lustradora. Es formà a l’Escola Massana, on estudià dibuix i pintura, i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, a Barcelona.
Especialitzada en la il·lustració del llibre infantil, col·labora regularment en diverses revistes i periòdics.
Ha publicat un centenar de llibres, alguns dels quals a l’estranger (França, Japó, EUA, entre altres) i ha exhibit els seus treballs en diverses exposicions col·lectives.
Fou presidenta del Consell Català del Llibre per a Infants i de la Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil.
Entre els títols il·lustrats, cal destacar La tanca màgica, Temps de cançons i Cyrano de Bergerac.
(Barcelona, 1945 – )
(Pere Torrent) Dissenyador gràfic i il·lustrador. S’inicià en el camp editorial el 1965 i després de residir cinc anys a París (1970-75), començà a conrear la il·lustració.
Novament establert a Barcelona, ha treballat en diverses publicacions i ha realitzat cartells, logotips i d’altres treballs publicitaris.
Destaca pel seu domini de les arts gràfiques i la seva modernitat i versatilitat, emprant un llenguatge esquematitzat que presenta certs punts de contacte amb el de les avantguardes russes.
Ha obtingut nombrosos premis i s’ha dedicat també a la docència.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Il·luminador. Establert a Barcelona i documentat del 1356 al 1410.
Personalitat encara no ben determinada, ja que estilísticament la seva obra es confon amb la de l’Arnau Bassa.
Sembla que cal atribuir-li el Llibre Verd, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, treballat vers el 1380 i estretament relacionat amb el Saltiri anglès de la Biblioteca Nacional de París il·luminat a Catalunya, ambdues obres d’influència sienesa.
Dades dels Països Catalans 