(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)
Arquitecte gòtic. Dirigí les obres del Palau Reial de Mallorca i del castell de Bellver (1309-14), durant la primera meitat del regnat de Jaume II de Mallorca.
La planta i el pati central són circulars, i la torre de l’homenatge té forma cilíndrica.
(Illes Balears, segle XVIII)
Jurista. Recopilà les constitucions de Mallorca. També deixà una relació de fets contemporanis.
(Illes Balears, segle XVIII – Amèrica ?, segle XVIII)
Religiós. Fou missioner a Amèrica. És autor d’una remarcable relació descriptiva sobre Xile i Río de la Plata.
(Illes Balears, segle XIV – segle XV)
Notari i cronista. Anotà tots els esdeveniments ocorreguts a Mallorca des del 1372 fins al 1408.
Josep Maria Quadrado li atribueix unes Lamentacions referents a la catàstrofe de sa Riera esdevinguda l’any 1403.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1664 – Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor. Fill del governador del castell d’Eivissa. Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler i per això fou empresonat i emigrà. Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial.
Escriví una relació, en castellà i en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V de Borbó (1702) i una Vida y muerte del Il… R. Llull (1702).
(Illes Balears, segle XV)
Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera; es formà, com ell, al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca.
A partir del 1446 es va fer càrrec, juntament amb Guillem Vilasolar, de les obres de la Llotja de Palma, molt avançades quan Guillem Sagrera les deixà i es traslladà a Nàpols.
(Illes Balears, segle XV)
Arquitecte i escultor gòtic. Fill i col·laborador de Guillem Sagrera. Acabà, juntament amb altres arquitectes, la Gran Sala del Castell Nou de Nàpols (1457).
Heretà del seu pare el càrrec de proto-magister del palau d’Almudaina, a Palma de Mallorca, el qual transferí al seu oncle:
Joan Sagrera (Illes Balears, segle XV) Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera. Mort aquest, finalitzà (1457), juntament amb altres artistes, la Gran Sala del Castell Nou de Nàpols. És possible que treballés a Sicília. A partir del 1473 és documentat com a segon mestre, en primer lloc, i com a proto-magister després, de les obres de la seu de Palma de Mallorca. Des del 1481 ho fou del palau d’Almudaina de la mateixa ciutat.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Arquitecte, escultor gòtic i prevere. Nét o besnebot de Guillem Sagrera. Autor del sepulcre de Ramon Llull, a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca (1487), d’un estil elegant i estilitzat. El basament d’aquesta obra és de Joan Vicens.
Projectà el portal de l’Almoina de la seu de Palma. Se li atribueix el sepulcre de l’humanista Joan Llobet, a la mateixa seu.
Eren besnéts de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent.
Francesc de Safortesa-Tagamanent i Sunyer (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1693) Noble. Al quedar vidu de la princesa de Sancí, fou bisbe de Siracusa.
Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer (Illes Balears, segle XVII – 1671) Cavaller de Montesa. Jurat en cap de Mallorca i darrer mascle de la línia.
Pere de Safortesa-Tagamanent i Sunyer (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1694) Cavaller de Sant Joan. Fou governador de Calàbria.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells, i germà de Jaume Joan Safortesa i Marc. Fou l’iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou el pare de:
Pere Joan de Safortesa i Descatllar (Illes Balears, segle XV – 1523) Senyor de Raixa. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498. Es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent i foren pares de:
Mateu de Safortesa-Tagamanent (Mallorca, s XVI – 1579) Governador d’Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fou el pare de:
Dades dels Països Catalans 