(Illes Balears, segle XVII – 1703)
Jurista. És autor d’escrits jurídics remarcables.
Socias, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Illes Balears (bio)
Sitjar, Pere
(Illes Balears, segle XV – Roma, Itàlia, segle XV)
Teòleg mercedari. Fou catedràtic de teologia a Lió i a la Universitat de Barcelona. Ocupà el càrrec de vicari general de l’orde, residint a Roma.
Sim’on ben Semah Duran
(Illes Balears, 1361 – Alger, Algèria, 1444)
Metge, rabí, filòsof i talmudista. Fou versat en totes les ciències religioses i profanes.
Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Ishaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita.
A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa (contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé), tractats rituals i poemes religiosos i profans.
La seva obra principal, Magen Abot, tracta de filosofia religiosa enmig de coneixements enciclopèdics.
Silvestre, Dionís
(Illes Balears, segle XVI)
Escriptor. És autor de poesies en català. En elles es mostra obertament partidari de la revolució dels agermanats de Mallorca contra els abusos dels nobles.
Sever de Menorca
(Illes Balears, segle V)
Bisbe de Menorca. Residia a la ciutat de Iammo (Ciutadella). És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Mago (Maó). Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus.
En la carta, titulada Epistola de Judeis (l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci), hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor document de l’estat de l’Església en aquells temps difícils. Tingué molta ressonància, i al nord d’Àfrica era llegida als fidels en les funcions sagrades.
Seguí, Joan -lul·lista, s XVI-
(Illes Balears, segle XVI)
Teòleg lul·lista. Canonge penitencier de la catedral de Mallorca. El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull.
Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull, en la qual, després de seguir detalladament la vida -segurament segons la Vida coetània– del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lul·liana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento. Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs. És autor també d’un assaig de Biblioteca luliana, de tema alquímic.
Saurina, Tomàs
(Illes Balears, 1793 – 17 juny 1850)
Escriptor. Professà al convent dominicà de Palma de Mallorca, on passà tota la seva vida.
És autor d’una Oración fúnebre por las víctimas de Felanitz (1844) i de diverses obres piadoses i novenes impreses a Mallorca entre els anys 1845 i 1849.
Morí en el vaixell de guerra “Lepant”.
Saura, Antoni
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte. El 1620 enllestí les obres de la porta del moll de Palma de Mallorca, porta que era ornada amb una imatge de la Concepció.
El 1836, una reforma urbana enderrocà aquesta part de la ciutat.
Sastre, Bartomeu
(Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor i frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Valldemossa des del 1763.
És autor de poesies religioses en català.
Sanxo -pintors-
(Illes Balears, segle XVII – segle XIX)
(o Sancho) Família de pintors, iniciada per Esteve Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – 1784) Pintor. Deixeble de Pere Joan Ferrer, l’estil del qual seguí amb tanta fidelitat que es fa difícil d’individualitzar-ne les obres. És conegut amb el sobrenom de Bracet o Maneta pel fet que li mancava la mà dreta. Es dedicà principalment a la pintura religiosa (L’arcàngel Sant Rafael acompanyant Tobies, església de Montsió, a Palma de Mallorca). Fou el pare de:
Salvador Sanxo i Ventaiol (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1764) Pintor. Pintà una Assumpció (Santa Eulàlia) i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Montision de Pollença. Fou el pare de:
Salvador (II) Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1811) Pintor. La seva obra més coneguda és el Ramon Llull de l’església d’Andratx. Treballà també per a la catedral de Palma i a Sóller.
Dades dels Països Catalans 